Collaret de roses

Diuen que ha arribat la primavera, i jo acostumo a associar-la amb l’arribada de la calor, les roses, el Sant Jordi… però no, es veu que ho tinc mal entès, sembla ser que aquest any la primavera té complexe de tardor i es farà desitjar una miqueta, però no patiu, avui ens queixem pel vent i la pluja que hem tingut aquest cap de setmana i després no pararem de dir que quina calor que fa… no tenim remei!

Mentre buscava roses per inspirar-me per Sant Jordi se’m va acudir fer un collaret, el cert és que amb les robes que he fet servir potser no ha quedat massa primaveral, o sigui que li va perfecte per aquesta mini tardor que s’ha colat a casa nostra.

collaretambcoixi

Aquest és el collaret en qüestió, és molt fàcil de fer, de fet jo he seguit aquest tutorial per fer les roses. Per mi el més complicat ha estat que el collaret quedi ben col·locat mentre el portes posat, he hagut de fer nusos, llaços i costures vàries per intentar que quedi al seu lloc, però encara no ha quedat com jo el tenia pensat en el meu cap. Tot i així estic orgullosa del regalet que m’he fet per començar la setmana. Si a algú se li acudeix com fer-ho perquè quedi millor, sisplau que m’ho digui! Per darrere hi he posat feltre per unir les tres roses, però la cinta només està enganxada pels costadets.

collaret posat

Aquest cap de setmana ja l’he estrenat,  però amb tanta bufanda pel vent i tota la pesca no l’he pogut lluir gaire per no dir gens, a veure si millora el tema que tinc cosetes ben primaverals per ensenyar-vos!

collaret roses

Ànims! que segur que el dilluns passa volant i d’aquí no res torna a ser cap de setmana!!

Edito l’entrada perquè sóc una mica tossuda, i fins que no he aconseguit arreglar el collaret no he parat jeje i ja veieu que no he tardat gaire. Ahir només sortir de treballar vaig anar a preguntar a dues botigues de per aquí Igualada que venen peces per a fer joies i aquestes cosetes com podia fer-ho perquè se m’aguantés millor i finalment vaig trobar la solució… tot i que amb el que em van clavar més valia que funcionés! Com pot ser que m’hagi costat 10€ una cosa que sé que la compren a la xina per 4 duros? Bueno, deixem-ho aquí. Mireu com ha quedat.

crosa1

La solució ha estat posar-hi una tira de cuir, l’he enganxat a diverses tanques i anelles amb efectes d’or envellit, i aquestes a un trosset de tela de la cinta que hi havia posat. La tanca de darrere és amb iman, no hi era amb el mateix to envellit o sigui que és de color platejat, però ja fa el fet.

crosa amb cuir

Què, molt millor no? sembla comprat i tot 😉

firmat

Intercanvi costuril

Ja fa un temps que la Laura del blog De la abuela va organitzar un intercanvi i vaig decidir participar-hi. Per fi el dia 21 va arribar el dia d’enviar els regalets a les seves destinatàries i aquesta semana ja he rebut el meu! Justament li vaig tocar a la Laura, l’organitzadora de tot això, i que té unes mans d’or, mireu quines cosetes més maques em va fer arribar:

Imatge
– Una caixeta amb retalls de tela; ja he començat a pensar quina será la primera que faré servir, i diria que ja ho tinc clar!

– Un fermall en forma de papallona; què us he de dir que no sabeu, m’encanta

– Una funda per a les tisores; va ser una de les primeres costures que em vaig fer per a mi mateixa, i quan he vist la seva, plena de detallets i tan ben cosida he vist que em queda moooolt per aprendre i practicar!

– Una caixeta forrada moníssima!

– 10 trossets de tela

Jo durant aquest temps he estat xafardejant els blogs de les participants, i sobretot de la noia a qui li havia de fer jo el regal, que va resultar ser la Teresa del blog Aurea’s Kitchen. Després d’empapar-me d’informació sobre el què li agrada i altres cosetes que ella anava explicant en els seus posts vaig decidir fer el que veieu aquí

ai7

– Uns agafadors per la cuina en forma de cupcake … em van agradar tant que al final me’n vaig fer uns per mi jeje ja us els ensenyaré en un altre post
– Unes melmelades fetes per mi. Una de kiwi i l’altra de ceba caramelitzada al Pedro Ximénez
– Un rellotge montat en un bastidor per al seu nou espai de costura … aquí sembla més tort del que està en realitat jeje em moro de ganes de fer-me’n un per mi!!
– Un anell amb un botó forrat
– I els trossos de tela pertinents, els quals vaig posar dins d’una caixeta amb un toc vintage

Muchísimas gracias Laura por tus regalitos, me encantan!! que sepas que ya tienen todos su sitio especial en casa!

Y a tí Teresa, ya te lo he dicho en tu blog pero de verdad que ha sido un placer ser tu amiga invisible!

Un beso a las dos i bon cap de setmana!

firmat

Plantain màniga curta – #RUMS 13

Doncs sí, després de la bona experiència que vaig tenir cosint el meu primer Plantain de màniga tres quarts, finalment em vaig decidir per fer-ne un de màniga curta.  Aquesta vegada també estic molt contenta de com m’ha quedat el coll, diria que fins i tot millor que en el primer! … però ja està jeje la resta no m’acaba de convèncer. La tela és elàstica, i això a la meva màquina no li ha agradat ni un pèl! Ha sigut una mica complicat cosir-la i que quedés mitjanament bé, es saltava punts sense parar, fins i tot vaig provar amb agulles especials per jersei, però res de res, ella a la seva bola, i ja ni us explico com de complicat va ser intentar fer un zigzag perquè no es desfiléssin les costures… de fet ho va ser tant que al final vaig decidir que no el feia, vaig creuar els dits i la samarreta va anar a la rentadora… i va aguantar com una campiona! no s’ha desfilat, o sigui que es queda com està.

Jutgeu vosaltres mateixes, però és que a sobre tinc la sensació que em fa massa bossa a la part de davant i aix no sé jeje segur que me la posaré perquè l’he feta jo i em fa il·lusió, però d’aquí un temps quan hagi millorat segur que la veuré i diré…però com sorties al carrer amb això! jiji coses que passen, per sort aprenem, millorem i evolucionem, oi?

plantaincurtsc

plantaincurt3

I ja que hi era vaig aprofitar un trosset de la roba que em va sobrar per fer un clip a conjunt… i estrenar la meva nova màquina de forrar botons!! Amb el que m’agraden a mi els botons i les coses pel cap… això serà imparable jejeje

pinça

Per fi és juernes i com a tal, ja sabeu, toca RUMS! Passeu per allà a veure què han fet les altres noies que segur que flipeu.

Fins aviat!

firmatt

M’agrada regalar

M’agrada regalar. Sempre m’ha agradat, però des que procuro que siguin coses fetes per mi no és que m’agradi, és que m’encanta! Ara ja no es tracta només de pensar en què li pot agradar a l’altra persona i anar a donar un volt per les botigues a veure què trobes, és molt més que això. Ara és pensar què li pot fer il·lusió, quins colors li agraden, anar a buscar les teles, les decoracions, provar mil i una combinacions fins a estar segura que quedarà bé i que serà del seu estil, però sense perdre la teva essència. Crec que un regal, tot i haver d’estar pensat majoritàriament amb els gustos de qui el rebrà, ha de transmetre també una mica del teu estil, del teu aire, perquè quan el vegi pensi en tu i en els moments que has dedicat perquè el detallet sigui perfecte.

rell3

Realment hi ha coses que no tenen preu, no tan sols pel material i el temps que utilitzes per fer-les (que si el comptéssim bé ens esgarrifariem, però ho fem de cor!),  sinó per la il·lusió que hi has evocat menre el pensaves, el dissenyaves i feies cada puntada, cada petit detall.

rell4 rell5

Aquests rellotges són l’últim regal què he fet, sí, no es res nou, però és que  em tenen el cor robat, cada un és diferent, únic i especial, m’encanten!

rell2

rell

I a vosaltres, us agrada regalar?

firmatt

Cartertes “zun zun” – #RUMS 12

La meva tieta em va demanar si li podia fer a la meva cosina una bosseta per guardar les compreses i aquestes coses. Volia una cosa senzilla, i just quan vaig començar a pensar com ho podia fer va caure a les meves mans aquest tutorial, i clar, era l’excusa perfecta per començar a cosir-ne un!

I així va ser, m’hi vaig posar i al final a part del de la meva cosina me’n vaig fer un per mi! Vaig aprofitar retalls de roba que tenia per a casa, i així és com han quedat.

bossetesmesmes

La de l’esquerra és la meva i la de color turquesa la de la meva cosina.

bossetes

bossetesmes

Al final a ella també li vaig cosir aquest rellotge

rellotge júlia

Maques, pràctiques i fàcils de cosir, què més es pot demanar!? Gràcies Maider pel tutorial!

Passeu pel RUMS a xafardejar!

firmatt

Un regal especial

Avui fa uns quants anys que el Senyor Pots i jo vam començar a sortir (per primera vegada jeje), després de moltes anades i vingudes seguim aqui, millor que mai i amb moltes il·lusions i projectes en comú. És per això que vaig voler fer-li un detallet especial i mireu què va ser!

kekos

Són “kekos”, uns ninotets de fimo inspirats en nosaltres. Els primers són de quan ens vam conèixer i les motos que feiem servir en aquella època, i els segons som nosaltres en l’actualitat, amb el nostre pelut! Al fons hi ha la lletra de la nostra cançó.

Oi que són una monada? Els ha fet la Maria José, de Los kekos de MJ. Des d’aquí vull aprofitar per donar-li les gràcies per tot, per la feina ben feta i per haver-se preocupat en tot moment de cada detall, gràcies!

firmatt

El meu Plantain – RUMS #11

Em sento especialment orgullosa del que us ensenyo avui, i és que he sigut capaç de fer-lo tot jo sola, fins i tot el coll que em feia una por tremenda!!

Quan des de la web de Deer & Doe van proposar fer la samarreta Plantain vaig tenir clar que algún dia provaria de fer-la. No es veia complicada, i et podies descarregar els patrons fàcilment des d’aquí, i tot i estar en anglès es veien fàcils de seguir i entendre… total que finalment ha arribat el moment!!

Vaig passar per la botiga on acostumo a anar a buscar teles a Igualada, i vaig trobar un retall de punt que semblava que m’estigués esperant, i efectivament va venir amb mi cap a casa, per 2,5€ que valia no podia deixar-lo escapar! De seguida vaig veure que havia arribat el moment de fer el meu Plantain, sense presses però amb tota la motivació,  i així va ser. M’hi vaig posar i va ser més fàcil del que em pensava. L’únic que em va fer dubtar una mica va ser el coll, no n’havia fet mai cap, però ara veient-lo crec que ha quedat força bé, vaig fixar-me en un d’una samarreta que tenia per casa per assegurar-me que anava pel bon camí, i volià! aquí teniu el resultat

plantain-1

Estic segura que no serà l’última vegada que faré servir aquest patró, tot i que aquesta vegada l’he seguit fil per randa, crec que potser m’agradaria que fos una mica més entallat de la cintura, i vull provar de posar-hi colzeres, però per a això hauré de buscar una tela llisa o amb un estampat més discret!

plantain

El que m’ha fet patir una mica és que al ser roba una mica elàstica l’he hagut de cosir amb zig zag, i les vores de les mànigues i de sota finalment han quedat bé, però segur que amb una overlock haurien quedat genials… però poc a poc, tot arribarà!

Des d’aquí vull donar les gràcies al meu fotògraf particular, el Senyor Pots, perquè amb tota la paciència del món es va avenir a immortalitzar la posada en escena del jersei! Per cert! Heu llegit mai els articles de La meva nòvia és una crafty?, jejeje em fan pensar en el pobre Senyor Pots quan me’ls llegeixo, i se m’escapa el riure perquè té tota la raó el pobre!

Bé, què us sembla, us agrada la meva versió del Plantain?

Ah! per cert que ja sabeu que avui és dijous i aquesta samarreta és una cosa feta per mi i per a mi o sigui que… aquesta setmana també participo al RUMS! S’està convertint en un vici jeje passeu-vos per allà i veureu tot el que han fet les altres noies! Feliç juernes 😉

firmatt

Bosseta, pitets i porta xumets pel NIL

Fa unes dues setmanes que va néixer el Nil, el fill d’un company de de feina del Senyor Pots. Els seus companys van decidir regalar-li un peluix que, tot i haver estat pensat i triat amb tot el carinyo…feia una miqueta de por jejeje i em van demanar que cosís el nom del nen al bitxo en qüestió. Ho vaig fer, i vaig intentar que quedés bé, però tot i així, jo cada vegada que el mirava no podia deixar de pensar en la cara que posaria la mare al veure’l! En aquell moment vaig decidir que tan ella com en nen es mereixien alguna cosa més, i em vaig posar a cosir cosetes que creia que li podrien ser útils. No havia fet mai cap pitet ni cap porta xumets, i espero que li serveixin, doncs jo vaig fer-ho tot de les mides que hi posa per internet per a nadons de 0-3 mesos… però ho veig tan menut que tinc els meus dubtes!

NIL

nill

Quan vaig comprar les teles infantils, fa ja uns quants mesos, no sabia molt bé en què les faria servir, però ara veig que queden la mar de bé i encara me’n queden o sigui que … haurem de seguir fent regalets 😉

firmat

La meva motxilla “Pandielleando” – #RUMS 10

Fa uns dies quan vaig veure el Cosim Plegades que proposava la Yolanda de Pandielleando vaig tenir clar que m’aniria genial fer-me’n una, doncs quan vaig a passejar l’Esquitx de vegades anar amb el bolso és incòmode, total que em va semblar una idea genial, i a sobre hi havia un tutorial que feia que fos tot la mar de senzill!

Amb diversos retalls que tenia per casa, un tros de cinta i un botó finalment la motxilla m’ha quedat així

bossameva1

bossameva2

 

Aquí podeu veure la resta de propostes del RUMS d’aquesta setmana, no deixeu de passar-hi!

La veritat és que és molt fàcil de bé i queden súper xules! Aquesta és la que li he fet al fill d’una amiga

bossa guillem

M’ha encantat fer-les…. i tot apunta que no seran les últimes!

firmat

Blondies en closca d’ou

Quan vaig començar a pensar què podia regalar-li a una de les meves millors amigues pel seu aniversari (feia 30 anys!!) se’m van passar pel cap un munt de coses, però vaig ser capaç de centrar-me i decidir-me per una temàtica en concret. Ella és amb qui vaig als cursos de cuina que faig de tant en tant (Lujuria vegana, Daniel Jordà…) i és amb qui comparteixo la passió pel pa casolà i la rebosteria, a més a més es casa aquest estiu, i em va demanar si l’ajudaria a fer alguna coseta DIY per la decoració… o sigui que amb una idea d’aquí i una d’allà, podia quedar un regal la mar de maco.

Li vaig fer un “pack” que duia; un potet de melmelada com el que us vaig ensenyar fa uns dies, unes galetes recobertes de xocolata i decorades amb transfer, un brownie molt especial i un llibre per a organitzar la teva boda donant-li un toc personal. Finalment va resultar que el llibre ja el tenia i l’he hagut de canviar jeje però la resta va triomfar i us ho vull explicar amb deteniment perquè tot i ser coses entretingudes val la pena si vols fer-li un detallet diferent  a algú. Les idees tant de les galetes com del brownie són tretes de La receta de la felicidad (al final com que he hagut de canviar el llibre li he comprat el llibre del blog, que pinta molt bé).

brownies

Avui us ensenyo com fer els brownies amb closca d’ou, però no de xocolata negra com els que veieu a les fotografies, sinó de xocolata blanca, o blondies, doncs abans de regalar-li a ella els que veieu, vaig fer proves amb els  de xocolata blanca i per decisió unànime… van triomfar molt més, són més esponjosos i lleugers… et menjaries tota la ouera!

Va, no m’enrotllo més i us poso la recepta, ja veureu que és més senzill del que us imagineu!

Necessitem:

–          6 closques d’ou

–          2 ous

–          150g de xocolata blanca

–          75g de farina

–          100g de sucre

–          75g de mantega (jo li poso oli de girasol)

–          1 culleradeta d’essència de vainilla

–          1 polsim de sal

Preparem les closques:

Amb la puntxa d’un obridor fem un foradet a la part  inferior de l’ou. A poc a poc l’anem fent prou gran com perquè pugui sortir el rovell i la clara i perquè posteriorment hi pugui cabre la punta de la mànega pastissera.

Quan tinguem els ous buits els posem en un bol ple d’aigua i sal durant uns 30 minuts. Sobretot hem de procurar que els ous quedin ben submergits dins l’aigua.

Quan hagi passat  la mitja hora traiem els ous del bol i els buidem l’aigua que hi hagi dins, els posem sobre un paper de cuina perquè s’assequin, i quan estiguin eixuts hi posem una mica d’oli de girasol pel forat i  procurem que l’interior de la closca quedi ben impregnada d’oli, després ja els podem tombar i treure l’excedent d’oli que hi hagi.

Ja podem anar preparant la safata de metall típica de fer muffins, i a cada forat i afegim una tira de paper d’alumini per fer com de coixinet perquè quan hi col·loquem els ous aquests no es moguin.

Fem el Blondie:

Precalentem el forn a 180º.

Poc a poc anem escalfant la xocolata blanca en un bol al microones, en intervals de 30 segons i a  temperatura de descongelar, vigilant que no es cremi, barrejar amb la mantega i reservar.

En un altre bol batem els ous i el sucre fins que estiguin ben dissolts, i aleshores afegir-hi la farina, la sal i posteriorment la barreja de xocolata i mantega que teniem reservada.

Posem la barreja en una manega pastissera i amb molta cura anem omplint les closques d’ou que teníem preparades fins aproximadament 3 / 4 parts. Si en sobra es pot utilitzar la barreja per fer un blondie normal en un motlle petit dels que tinguis per casa.

Posem els ous, ja farcits, al forn durant uns 15-20 minuts. Quan els treiem és recomanable aprofitar per treure els trossos de blondie que hagin sobresortit de la closca i netejar qualsevol taca que hagi quedat, doncs quan es refreden és molt més complicat de fer.

Finalment quan estiguin freds els posem dins de l’ouera… i ja estan a punt per a regalar, triomfes segur!

blondiesenclosca

firmat