Les bosses del Ton i el Pau

Ja vau veure com queden les bosses amb el tutorial de Pandielleando aquí i aquí. Són tan maques que quan l’Eva les va veure no se’n va poder estar i em va demanar si n’hi podia fer unes pels seus fills, el Ton i el Pau. Vaig preguntar si tenia alguna predilecció especial, i tot i que ella em va portar un conjunt de teles perquè les fes, al final vaig acabar fent servir també algunes de les que tenia per casa que anaven perfectes per a l’ocasió.

Al Pau li agraden els mussols, doncs la seva classe porta aquest nom, i al Ton li feien gràcia els ous ferrats perquè estan relacionats amb una excursió que fan cada any. Així que amb tota aquesta informació em vaig posar a cosir i així és com van quedar.

Imatge

Per les dues bosses vaig utilitzar teles  del Modes4u per a fer les butxaques. La dels mussols és plastificada. Per la del Ton vaig fer un ou ferrat com a decoració i pel Pau un mussol molt senzill que podeu fer seguint aquest tutorial.

Mireu quina patxoca fan els dos amb les seves respectives motxiletes, espero que les disfrutin!

Imatge

Feliç dilluns!

firmatt

 

Conte personalitzat

Segur que tots, en el algun moment o altre hem pensat que de la nostra història de vida se’n podria escriure un llibre, i segurament és així, perquè sovint la realitat supera la ficció.

Fa uns dies us vaig explicar que era l’aniversari del Senyor Pots i meu, doncs feia uns quants anyets que vam començar a sortir. A part dels kekos, vam fer un sopar especial i li vaig regalar un conte de la nostra història. Un conte personalitzat ple de detalls i amb nosaltres com a protagonistes. Feia temps que em rondava pel cap la idea. Creia que seria un regal maco i especial, que perduraria en el temps i que de ben segur ens arrencaria un somriure cada vegada que ens el rellegíssim. I és que quin millor pla per una tarda de primavera que una lectura tan especial com aquesta i un bon berenar? a mi no se me’n acudeix cap!

conte

El procés per preparar el conte ha estat molt senzill, tot i que entretingut. Jo tenia clara la història, sempre m’ha agradat escriure i no em va costar gens redactar les pàgines del nostre conte, però les il·lustracions ja era una altra cosa! Rebuscant per internet vaig anar a parar a la web de l’Estudi Xevidom , i allà vaig veure clar que ells eren qui em podien ajudar i fer que el meu regal fos únic.

Em vaig posar en contacte amb ells i li vaig explicar al Xevi la idea; vaig enviar fotografies i el text,  i dit i fet, primer em va enviar  la maquetació, després els dibuixos a llapis i finalment la còpia del conte en pdf… només faltava esperar a que arribés el paquet!

Els dibuixos estan super ben fets i estic encantada amb el resultat!

contecollage

Si voleu fer un regal original ja ho sabeu, contacteu amb ells i segur que quedeu encantats! això sí, feu-ho amb antel·lació, que el procés requereix temps!

firmatt

 

Top Rosa i RUMS #14

Que no, que no arriba la primavera i jo erre que erre… doncs mira tan me fa,  havia d’estrenar la samarreta que us ensenyo avui tan sí com no! I és que és la primera costura que faig a través d’un patró d’una revista, i em feia molta il·lusió! A més, la tela m’agrada molt! vaja que no cal que hi busqui més excuses, que plou a bots i barrals i jo amb una samarreta de tirants! però i què? m’encanta!

toprosacollage

La samarreta en qüestió és el model Top Rosa de la revista Patrones Nº335. Quan vaig comprar el tros de roba sabia que volia fer-me una samarreta de tirants, i quan vaig veure aquesta em va agradar. A sobre hi posava “costura fàcil” o sigui que m’hi vaig llençar de cap. Porta dues pinces al pit, i l’escot i les sises estan fetes amb un bies. Al final de tot hi va una cinta elàstica que li dóna forma.

L’explicació deia que el bies s’havia de fer de la mateixa tela de la samarreta però vaig preferir fer-lo d’un altre color per donar-li un toc més alegre, tot i que això va fer que el coll em quedés una mica més “tieso” i va propiciar que hagués de canviar una mica la forma, n’estic contenta.

toprosacollage3

Com podeu comprovar la sessió de fotos va ser una mica passada per aigua, i la pobra samarreta està arrugada més no poder, això que la vaig planxar però com que la vaig portar posada amb unes quantes capes a sobre va quedar feta un nyap jeje però vaja, ja us en feu a la idea oi?

toprosa88

Amb el tros de roba que va sobrar, i combinada amb una de fucsia llisa vaig fer una espècie de diadema d’aquestes que es porten ara, rígida per dintre. En un principi s’han de posar amb el llaç a dalt com a les fotos, però jo pel dia a dia me la poso amb el llaç a un costat a sota, que passa més desapercebut.

I això és tot! què us ha semblat? vosaltres també esteu cosint cosetes a l’espera de que arribi el bon temps?

Ah! no us oblideu de passar pel RUMS eh! visita obligada cada dijous, que és un vici!

firmatt