Vestit Infinity

Des del bloc La Mar Crea es va proposar cosir un Vestit Infinity per aquest estiu, i només veure’l em va encantar la idea!! Amb un sol vestit tens mil possibilitats per posar-te’l de manera diferent i crear un look adaptable per a cada situació.

vestit

Em costa força trobar teles elàstiques, però al final vaig trobar un retall que em va convèncer. És estiuenc; colors vius i amb un estampat de flors i papallones.

Vaig provar diverses maneres, i definitivament em quedo amb les versions més curtes del vestit.

davant collage

darrere collage

Estic contenta de com m’ha quedat, ara ja només em queda practicar a l’hora de posar-me’l, perquè ens haurieu d’haver vist a Laiaialaia i a mi, al mig del bosc, intentant fer alguna foto decent. Al final vaig acabar fent un streaptease allà al mig… sort que en aquell moment no hi havia ningú a la vora, perquè us asseguro que hauria al·lucinat!

st pic

En teoria, amb una mica de pràctica hauria de ser capaç de fer tot això:

Us animeu a cosir el vostre vestit Infinity?

Com a bon dijous, vaig a donar un volt pel RUMS!

firmatt

Restaurant ÀBAC

Aquest dissabte he anat amb una amiga al restaurant ÀBAC; Una d’aquelles experiències que tens poques vegades a la vida, i que val la pena viure i saborejar-ne cada petit detall, doncs no es menja cada dia en un restaurant amb dues estrelles Michelin, oi?

abac collage

Vam reservar taula a través de “El Tenedor”, i l’experiència ja va començar a ser curiosa quan des del restaurant ens van enviar un mail dient-nos que haviem de vestir Business Casual. Ja ens teniu enviant-nos whatsaps a munt i avall… què et posaràs? què coi vol dir exactament això? Conclusió: elegant però informal! I així va ser, dos vestidets negres i la mar de mones, a punt per anar cap a Barcelona, patint per si anavem massa mudades o massa poc jeje

Arribem i podem aparcar a la porta, perfecte, així no l’hem de liar demanant que ens obrin el garatge per clients! Una vegada a dins, es presenten diversos cambrers i el somelier, tots molt atents i simpàtics, preocupats en tot moment perquè estiguéssim a gust, però amb un toc relaxat i sense arribar a ser pesats.

I ara ja sí… comença l’espectacle, seieu al sofà còmodament i prepareu-vos per deleitar-vos (només amb la mirada, ho sento!) amb el menú degustació.

 

pinya colada

 Comencem amb un entrant, servit de manera espectacular, doncs el congelen davant teu amb nitrogen: Nitro passió i coco amb pinya al coriandre amb ron; la seva versió de la pinya colada.

foie

Focaccia de foie gras i mantega de foie gras amb terres de blat de moro i gelat de mole

bloody mary

Neu de bloody mary amb mariscs i salaons

porros

Petits porros confitats amb romesco gelat i carbó fumat

navalles

Tsudanaki de navalles i shitake... no sé si realment aquest és el nom del plat perquè quan ens el van servir ens van dir que erem  les primeres en provar-lo, doncs era una innovació del xef. Si era realment així no podia haver estat a la carta encara, però vaja, el que sí que és cert és que eren navalles, amb un gust contundent, però molt bo.

mozzarella

Esferes de Scamorza fumada amb tomàquets, rúcula, alfàbrega i oli d’oliva

steak tartar

Bistec tàrtar fumat “cafè de París” vedella amanida, rovell cuit, vel de mostassa i cruixent de vedella

pinyons carbonara

Pinyons a la carbonara tractats com un rissotto amb rovell d’ou i tòfona “Albidum pico”

roger

Rogers meditarranis

ploma

Ploma ibèrica i foie gras amb esbergínies al carbó

cupcake

Cupcake de merengue i yuzu

fruites del bosc

Sota cotofluix de sucre i flors, neu de iogurt, cruixent de galeta i gelat

mel i mató

La seva  versió del mel i mató

petit fours collage

Petit fours

I quan acabes de degustar tot això, efectivament, vé l’hora de pagar … el moment més dolorós! El menú val 135€, begudes a part… i et preguntes, val la pena? Bé, jo no sóc crítica gastronòmica, tot i que no m’importaria jiji i la meva conclusió és que una vegada a l’any estaria bé poder fer una petita fugida a un món irreal com aquest, en el que la creativitat, la passió i la  innovació són el més importat, i no et fixes en el que t’estàs gastant (o no gaire).

Però també sóc objectiva, i tot i que no hi ha res que no m’hagi agradat, considero que un menú degustació hauria d’estar pensat perquè aquell qui el tasta pugui gaudir de coses molt diferents, tant en gustos, com en ingredients, tècniques i textures. En aquest cas, tot el menú tenia una continuitat, que està molt bé, però vaig trobar a faltar una mica de risc, doncs semblava que cada plat era un cosí de l’anterior, molt gelat, textures molt semblants com la de les miques o sorra que apreixia en molts plats, i ingredients repetits com les navalles o el foie, amb el munt que n’hi ha per tastar!

Però vaja, que sí, que hi tornaria amb els ulls tancats, i més per celebrar d’una manera especial el comiat de soltera d’una amiga, com va ser el cas.

Ah! i per acabar la vetllada, el xef Jordi Cruz ens va sortir a saludar i a preguntar què ens havia semblat, o sigui que va ser un final rodó, per una nit inoblidable!

firmatt

Ronyonera Naii

Quan surto a passejar amb l’Esquitx, i sobretot ara a l’estiu, em fa mandra anar amb el bolso a sobre. Em pesa, em molesta i m’acaba fent mal l’esquena. Tinc la motxilla més maca del món per evitar tot això, però encara així de vegades crec que m’aniria bé una coseta més petita que em permeti portar les claus, el mòbil i  les bossetes per l’Esquitx de manera còmoda, i on pugui tenir-ho tot a l’abast sense haver-me de girar a obrir la bossa.

Vaja, que sí o sí havia de cosir-me una ronyonera, veieu la necessitat imperiosa oi?

ronyonera

Tenia dos models en ment, amb els patrons imprimits i tot, els dos ben coneguts en el món costuril com són la de Diario de Naii i la de Para mi peque con amor. A final m’he decantat pel primer, tot i que amb la idea de fer ben aviat l’altre model!

Per fer-la he combinat tres teles diferents però semblants. Per davant ja heu vist que és de tons verds, doncs per darrere és igual però rosa.

darrere

La tela del fons és amb tons blaus.

sota

Aquí la podeu veure una mica per dintre.

per dins

I aquí amb la tanca.

tanca

 

I ja tinc ronyonera per les mini excursions d’estiu! Ara sí que ja puc dormir tranquila 😉

RONYONERA ESquitx

I per no perdre la tradició RUMSERA, anem a veure què han fet les altres noies?

firmatt

DIY: Estanteria amb Chalk Paint

Poc a poc vaig preparant l‘habitació de costura que tindré al nou pis on anirem a viure d’aquí uns mesos, i com que aprofito tots els mobles que vaig trobant, al final em trobo que cada un és d’un color diferent i no queden gens bé en un mateix espai! Però això té fàcil solució (o això em pensava jeje), un pot de pintura i a tunejar mobles s’ha dit!

I res, amb aquesta intenció al cap és com he conegut què és la Chalk Paint, bàsicament una pintura feta a base de guix i que diuen que va ideal per donar un toc Shabby Chic o vintage als mobles. Hi ha una marca molt coneguda, que és l’Annie Sloan, i la que jo he fet servir (bàsicament perquè és el que m’ha estat més fàcil de trobar per aquí a prop) que es diu Fleur.

estanteria ok2 copia

La tècnica és molt senzilla, doncs en teoria no cal posar imprimació, a no ser que sigui una superfície complicada com melamina o alguna cosa així, que no era el cas, per tant només he hagut de fer una capa de pintura blanca i una altra (o dues) del color de sobre, en aquest cas, lila, rosa o turquesa. Després una vegada està sec cal lijar una mica per donar-li l’aire desgastat i que surti el blanc de sota i ja ho tens!

La meva experiència ha estat que els colors clarets han quedat molt millor que el rosa més fort… que no m’agrada gens com ha quedat, per moltes capes que li he donat! D’altra banda, al principi vaig cometre l’error de voler que quedés tot ben lliset i sense imperfeccions… ERROR! és la gràcia, doncs les betes i línies que queden li donen l’aire vintage que busques amb aquest tipus de pinutra, pero vaja, crec que he superat la prova! A més la pobra estanteria tampoc ha d’anar al mig del menjador jiji que com aquell qui diu només la veuré jo, i quan estigui plena de trastos segur q em sembla moníssima.

Us deixo unes quantes fotos del procés:

estanteria chalk paint collage

Les fotos estan fetes amb el mòbil i la veritat és que no s’aprecia massa el detall que té tot plegat, però esperi que us en feu una idea. Quan tingui l’habitació tota ben col·locada li torno a fer fotos com cal 😉

He combinat la pintura amb el decoupage, forrant els dos costats de l’estanteria de tovallons de paper. No les tenia totes amb mi, però al final m’agrada com ha quedat! Crec que només em falta practicar una mica, però això no serà problema, perquè ara moble que veig acte seguit que penso….de quin color el pinto?! crec que se m’ha despertat el monstre de la Chalk Paint jejeje

Estigueu atentes a les properes transformacions amb aquesta pintura… hauré de gastar els pots que tinc per casa no?

Espero que tingueu un feliç dilluns, doncs si la següent frase té raó més val que comencem avui mateix!

dilluns

firmatt

Samarreta de tons blaus

Sí, una altra samarreta, ja en tinc l’armari ple! Però és que a part de ser la peça de roba que més faig servir perquè acostumo a anar gairebé sempre amb texans, cada vegada que en faig una procuro esmenar els errors comesos en l’anterior, i això em motiva per tornar-ho a intentar i veure que poc a poc van quedant millor.

samarreta tons blaus

Aquesta vegada he fet servir un patró que ja havia utilitzat una vegada per fer una samarreta de tons grisos i roses, la qual podeu veure aquí. Em va agradar molt com va quedar, i la veritat és que me la poso molt sovint. L’únic però que té és que és sense mànigues, i quan va caure a les meves mans un retall d’una viscosa moníssima de colors blaus i verds, vaig decidir que provaria de fer la mateixa samarreta però fent-la de màniga curta.

I dit i fet, aquí la teniu. El disseny en sí és el mateix, unes pinces per davant i el coll pulit amb un biaix d’un color que combina amb la tela.

davant

I per darrere una cremallera també de color semblant a tot el conjunt.

Quan vaig tallar la roba no vaig recordar que l’anterior vegada li havia afegit un bon marge de costura als baixos perquè no em quedés curta, com m’acostuma a passar amb totes les samarretes de la revista Patrones, i li vaig afegir només dos centímetres. Semblava que una vegada li fes la vora quedaria curta, i vaig decidir utilitzar el biaix que em va sobrar per pulir els baixos, jo crec que és un detallet que ha quedat força bé.

darrere

Finalment les mànigues. No tenia ni idea de com fer-les, així que no em vaig complicar massa la vida i vaig decidir tirar pel dret utilitzant les de la Plantain. Ara sé que hauria d’haver mirat d’adaptar-les a la mida de la sisa de la samarreta i segurament haurien quedat millor, perquè una vegada tallades vaig veure que eren massa petites, però amb una espècie de pinces va quedar solucionat. Potser si t’hi fixes tiva una miqueta de darrere, però per mi és genial, i ja la llueixo sempre que puc.

davant2

darrere2

I ara com a bon dijous, anem a xafardejar el RUMS?

firmatt

Quina hora és?

Habitualment sóc de les que no porto rellotge i vaig mirant l’hora al mòbil, ja fa tants anys que faig això que per molt que em posi un rellotge ni el miro, i igualment acabo treient el mòbil quan vull saber quina hora és.

Per tant, si mai decideixo portar rellotge ha de ser especial, bonic, i està be que em digui l’hora però sobretot ha de ser una part més del meu vestuari, com una petita joia.

tots rellotges de tela

És per aquesta raó que ja heu pogut veure altres vegades per aquí fotografies de rellotges als que els hi he fet una corretja de tela, i avui us en ensenyo uns quants que he fet aquests últims dies, semblants al que vau poder veure aquí.

Les teles utilitzades per a tots quatre són retalls de diferents estils. Tot i que s’assemblen entre ells, cadascú té el seu punt especial, i la veritat és que no sé pas quin és el meu preferit, me’ls posaria tots! Un de diferent cada dia!

El primer és romàntic i dolç, i la papalloneta de color or antic combina amb el detall daurat de l’esfera, a la vegada que va a joc amb les floretes de l’estampat de la tela.

RELLOTGE DE TELA TURQUESA

Aquest segueix en la línia d’estil dolcet, però la senzillesa de l’esfera fa que no arribi a ser empalagós. Les flors, els puntets de la tela i el cor que diu Made with love arrodoneixen un rellotge que  te’l posaries cada dia ni que se li hagués acabat la pila!

VERD CORRETJA DE TELA

El següent potser sí que és empalagoset, però i què? Combinant el groc i el rosa, i amb l’esfera vintage amb imatges de París, triomfes segur amb ell posat!

ROSA RELLOTGE TELA

Per últim, el més diferent dels quatre, amb colors més forts i potents com el vermell i el blau, i l’esfera amb la bandera del Regne Unit. Per decorar-lo una floreta que li dóna el toc femení.

VERMELL CORRETGES DE TELA

Només són rellotges, i de ben segur que amb ells posats el temps passarà igual de ràpid, però qui sap, potser a la seva manera ens ajuden a valorar els petits moments del dia a dia i a gaudir de cada segon d’una manera especial, doncs mai se sap què ens depararà el demà.

Espero que us hagin agradat i us donin ànims per aquesta setmana que comença! Per cert, si haguéssiu de triar, vosaltres amb quin us quedarieu? 

firmatt

Les meves primeres sandàlies

Fa mesos em vaig apuntar a un curs per aprendre a fer sandàlies, i per fi el mes de Juny va arribar el moment… aprendria a fer les meves pròpies sandàlies fetes a mà!

sandàia1

Van ser 4 sessions molt amenes i d’intoxicació continuada amb la cola de contacte jejeje on vaig poder fer les meves primeres sandàlies a partir d’una cunya d’espart.

Vam fer la plantilla, la vam forrar amb tela i pell, vam fer totes les parts de la sandàlia … i és evident que per fer tot això es necessita algú amb paciència i que li encanti el què fa, com és l’Aina de Pretty Costuras. Si encara no la coneixeu passeu pel seu blog, però sobretot busqueu-la a Youtube, us encantarà! És detallista, meticulosa i una molt bona profe… només espero que aviat s’animi a fer alguna altra classe.

costat collage

Tornant a les sandàlies… no estic massa acostumada a anar amb talons, però aquestes les he fet jo, i tampoc són massa altes, o sigui que no tinc excusa, aquest estiu a practicar amb els talons!

Vaig voler dona’ls-hi un aire una mica campestre, doncs amb l’espart em va semblar que quedaria bé, així que vaig decidir combinar el color lila amb una tela de cotó de floretes.

Finalment com veieu porten una flor feta amb la mateixa roba lila a la part exterior.

sandalies collage final

Amb els meus ratolins preferits ja vau veure com de  diverit i senzill és tunejar unes sabates, però fer-les des de zero… és genial! I vosaltres, com porteu el tema sabates? Us agrada personalitzar-les? Us n’heu fet algunes?

Me’n vaig corrents amb les meves sabates noves a xafardejar què han fet les altres noies del RUMS!

firmatt