Restaurant ÀBAC

Aquest dissabte he anat amb una amiga al restaurant ÀBAC; Una d’aquelles experiències que tens poques vegades a la vida, i que val la pena viure i saborejar-ne cada petit detall, doncs no es menja cada dia en un restaurant amb dues estrelles Michelin, oi?

abac collage

Vam reservar taula a través de “El Tenedor”, i l’experiència ja va començar a ser curiosa quan des del restaurant ens van enviar un mail dient-nos que haviem de vestir Business Casual. Ja ens teniu enviant-nos whatsaps a munt i avall… què et posaràs? què coi vol dir exactament això? Conclusió: elegant però informal! I així va ser, dos vestidets negres i la mar de mones, a punt per anar cap a Barcelona, patint per si anavem massa mudades o massa poc jeje

Arribem i podem aparcar a la porta, perfecte, així no l’hem de liar demanant que ens obrin el garatge per clients! Una vegada a dins, es presenten diversos cambrers i el somelier, tots molt atents i simpàtics, preocupats en tot moment perquè estiguéssim a gust, però amb un toc relaxat i sense arribar a ser pesats.

I ara ja sí… comença l’espectacle, seieu al sofà còmodament i prepareu-vos per deleitar-vos (només amb la mirada, ho sento!) amb el menú degustació.

 

pinya colada

 Comencem amb un entrant, servit de manera espectacular, doncs el congelen davant teu amb nitrogen: Nitro passió i coco amb pinya al coriandre amb ron; la seva versió de la pinya colada.

foie

Focaccia de foie gras i mantega de foie gras amb terres de blat de moro i gelat de mole

bloody mary

Neu de bloody mary amb mariscs i salaons

porros

Petits porros confitats amb romesco gelat i carbó fumat

navalles

Tsudanaki de navalles i shitake... no sé si realment aquest és el nom del plat perquè quan ens el van servir ens van dir que erem  les primeres en provar-lo, doncs era una innovació del xef. Si era realment així no podia haver estat a la carta encara, però vaja, el que sí que és cert és que eren navalles, amb un gust contundent, però molt bo.

mozzarella

Esferes de Scamorza fumada amb tomàquets, rúcula, alfàbrega i oli d’oliva

steak tartar

Bistec tàrtar fumat “cafè de París” vedella amanida, rovell cuit, vel de mostassa i cruixent de vedella

pinyons carbonara

Pinyons a la carbonara tractats com un rissotto amb rovell d’ou i tòfona “Albidum pico”

roger

Rogers meditarranis

ploma

Ploma ibèrica i foie gras amb esbergínies al carbó

cupcake

Cupcake de merengue i yuzu

fruites del bosc

Sota cotofluix de sucre i flors, neu de iogurt, cruixent de galeta i gelat

mel i mató

La seva  versió del mel i mató

petit fours collage

Petit fours

I quan acabes de degustar tot això, efectivament, vé l’hora de pagar … el moment més dolorós! El menú val 135€, begudes a part… i et preguntes, val la pena? Bé, jo no sóc crítica gastronòmica, tot i que no m’importaria jiji i la meva conclusió és que una vegada a l’any estaria bé poder fer una petita fugida a un món irreal com aquest, en el que la creativitat, la passió i la  innovació són el més importat, i no et fixes en el que t’estàs gastant (o no gaire).

Però també sóc objectiva, i tot i que no hi ha res que no m’hagi agradat, considero que un menú degustació hauria d’estar pensat perquè aquell qui el tasta pugui gaudir de coses molt diferents, tant en gustos, com en ingredients, tècniques i textures. En aquest cas, tot el menú tenia una continuitat, que està molt bé, però vaig trobar a faltar una mica de risc, doncs semblava que cada plat era un cosí de l’anterior, molt gelat, textures molt semblants com la de les miques o sorra que apreixia en molts plats, i ingredients repetits com les navalles o el foie, amb el munt que n’hi ha per tastar!

Però vaja, que sí, que hi tornaria amb els ulls tancats, i més per celebrar d’una manera especial el comiat de soltera d’una amiga, com va ser el cas.

Ah! i per acabar la vetllada, el xef Jordi Cruz ens va sortir a saludar i a preguntar què ens havia semblat, o sigui que va ser un final rodó, per una nit inoblidable!

firmatt

Anuncis

3 thoughts on “Restaurant ÀBAC

  1. però quina enveja!!! saps que aquest post no va aquí, aquest blog és de diy, i això no és diy, no val fer dentetes i salivera d’aquestes maneres!!! 😉
    no, ara fora bromes, sí bé el que dius pot ser perfectament veritat vist el preu, també t’he de dir que veient les fotos (i està clar sense saber el preu) a una li queden ganes de veure-ho eh? però està clar que o no ens sobren prou o no tenim el paladar tant tant fi.
    en qualsevol cas, m’agrada molt més aquest comiat de soltera que altres coses que de ben segur surten igual o més cares 😉 moltes felicitats a la futura núvia i a tu per poder gaudir d’això amb una gran amiga!

  2. Retroenllaç: Regalar diners en un casament | Senyoreta Pots

M'encanta llegir els teus comentaris!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s