Lliçons de la vida: Sigues feliç

Això no és un DIY, ni cap projecte de costura, és simplement una reflexió personal, que tot i que en un primer moment pot semblar que no té res a veure amb el blog, en realitat és la seva essència.

calm life

{foto via Etsy}

Fa un temps, potser més de dos anys ja, treballava a diversos llocs a la vegada fent més de 12 hores cada dia, anava a anglès, els caps de setmana baixava a Barcelona a fer un màster, i a sobre encara se’m va acudir apuntar-me a fer una segona carrera per la UOC! Ara, només llegir-ho m’atabalo. No tenia temps per mi, per gaudir de l’Esquitx, del Sr. Pots i dels petits detalls del dia a dia.

De fet, recordaré sempre com una amiga em va dir… però és que tu no tens mai un moment per fer un cafè? i tenia tota la raó, no tenia aquell moment, però el més important i trist a la vegada és que no veia la necessitat de tenir-los.

Quan la vida em va donar el revés més gran que mai m’hagués pogut imaginar, la mort del meu germà gran amb només 29 anys,  vaig tardar una mica en reaccionar, però vaig entendre que no estava fent el que volia fer, i no era feliç. A casa sempre se li ha donat molt valor a la feina i a l’èxit professional, i entendre que no passa res per tenir temps lliure i aprendre a gaudir d’ell, no va ser fàcil. Al principi em feia vergonya i tot, quina tonteria oi?

Ara que ja ha passat més temps, no perdo ocasió per dir amb el cap ben alt que em sento bé portant una vida tranquil·la on puc fer el que m’agrada sense sentir-me jutjada (tot i que de vegades m’agradaria que encara fos més calmada!). He après a prioritzar i sóc immensament feliç, tot i que sempre arriba un moment del dia en el que penso que m’agradaria haver après la lliçó d’una manera menys dolorosa, que em permetés compartir aquesta nova manera d’entendre el món amb qui va ser una constant per a mi durant 27 anys.

Avui el meu germà faria 32 anys, i avui, tal i com li vaig prometre minuts abans que marxés per sempre, penso en ell com faig cada dia, perquè és la manera de que ell segueixi estant entre nosaltres, guiant-me amb els seus consells de germà gran.

Siguis on siguis que sàpigues que tinc la necessitat de cridar ben fort que t’estimo i et trobo a faltar. La vida és injusta i dolorosa, però la viuré per tu i seré feliç cada segon, t’ho dec.

Sé que potser ni heu arribat al final d’aquesta parrafada, i que ni us va ni us vé tot això, però no podia passar el dia d’avui de puntetes, i ensenyar-vos la faldilla moníssima que m’he cosit (que per cert el Josep m’hauria dit que és súper cursi i que com m’atreveixo a sortir al carrer amb ella posada jejeje) com si res hagués passat.

Núria.

Anuncis

9 thoughts on “Lliçons de la vida: Sigues feliç

  1. Ostres quin post més profund el d’avui… Però m’encanta. Jo també he aprés a viure la vida d’una altra manera, més tranquil.lament i disfrutant el moment des del dia que el meu fill em va dir: “mama perquè tot el dia crides?”. Nomès estem aquí una vegada i fem de disfrutar al màxim cada moment i prioritzar i fer el que ens agrada…
    Una abraçada enorme i ànims.
    Laia

    • Sí, hi ha moments que et marquen, però no serveix de res fer com si no hi fóssin. El millor és aprendre’n alguna cosa i procurar aprofitar cada segon. Gràcies de tot cor pel teu comentari 🙂

      • Tal i com dius, de res servirien aquestes experiències si no aprenguéssim d’elles… Malauradament nosaltres hem hagut d’aprendre a partir d’una situació molt dolorosa, però estic seguríssima que el Josep està molt orgullós de tu i si hi fos aquí, riuríem tots plegats de la teva faldilla, que per cert, és moníssima! El més important és ser feliç i, certament, la felicitat ni es compra ni es guanya amb una professió d’èxit, és una forma de viure i de sentir, de gaudir de cada moment, de les persones que ens envolten i de cada experiència que vivim! Aquesta és la filosofia que teníem a casa i la que continuo intentant portar a terme tot el que puc…per més que em costi o més que m’hagi d’esforçar… Així que continua fent “el que surt de la punta de l’ànima” (sense fer mal, està clar!) perquè és el que realment ens endurem i perquè la vida es tracta de viure-la!
        Una abraçada!!!! 🙂

  2. Ah, i no t’equivoquis… aquest és el DIY més important que fas… viure la teva pròpia vida i cosir-la dia a dia… és tot un repte! així que ja pots estar ben orgullosa de saber com fer-ho!! :p

  3. Com diu la Mar, la vida al final és el DIY més important que fem. Fer la reflexió que vas fer tu i sobretot PORTAR-LA A TERME és possiblement el DIY més admirable. Per aquest no hi ha patró, no hi ha instruccions, no pots comprar teles… te l’has de fer tu dia a dia a partir de tu i només tu. I ensenyar-nos el resultat dia a dia als que et seguim, i que puguem dir “doncs a mi m’agrada molt llegir que ets feliç”.
    Com dius, la vida és injusta i dolorosa, i falta algú que pugui seguir aquest dia a dia teu entre nosaltres, però des d’algun lloc estic segura que et segueix, que riu de la teva faldilla i sobretot somriu en veure que has aconseguit treure grans lliçons de les situacions més dures de la vida.

M'encanta llegir els teus comentaris!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s