Roba interior handmade

L’altre dia us parlava de sopars especials, i avui us parlo de nits especials… bé, nits i el què vulgueu!

busca el teu costat més sexy

Fa un temps vaig tenir un intent frustrat fent-me una peça de roba interior, doncs al tenir-la acabada va resultar que no cabia allà dins sense semblar una butifarra per molt que m’hi esforcés, i clar, com podeu comprendre la meva autoestima i jo vam decidir deixar-ho per més endavant perquè no volíem tornar-nos a frustrar d’aquella manera en un futur immediat. Sembla que han passat els mesos, i tot i que les cartutxeres segueixen al seu lloc, la intrèpida que porto dintre va decidir provar-ho de nou.

Aquesta vegada però amb un patró diferent i amb un toc romàntic.

1

He fet una espècie de pijama o picardia o com n’hi volgueu dir, combinant el patró de culotte de mamemimo i el de la samarreta de tirants de naii (mil gràcies Jessy per la inspiració!).

2

3

Com que per aquí no vaig trobar cap lloc on venguin blonda elàstica prou ampla vaig haver de fer un puzzle i amb una tela de blonda de color blau marí i una blonda més fina de color lila va acabar essent la combinació ideal!

4

5

La samarreta porta un reforç a la part del davant que fa que sigui més còmoda de portar, i els tirants i l’escot estan pulits amb foe.

6

7

Què us ha semblat? us animeu a fer-vos roba interior?

RUMsegem?

firma

 

Cardigan Airy i orgull handmade

Fa un temps quan tenia un sopar especial el primer que feia era obrir l’armari i dir… és que no tinc res per posar-me! I el següent pas era sovint anar a donar un volt per les típiques botigues i gastar-me 20€ en un a peça de roba que potser no era el que anava buscant però em servia per l’ocasió.

La primera crítica òbvia d’aquest comportament és que en realitat tinc l’armari ple i que això de que no tinc res per posar-me és una mentida com una casa de pagès, però que en la societat consumista en la que vivim està tan acceptat (i fomentat) que ens sembla normal. Però vaja, recapitulem.

portada airy negra

Ara quan tinc un pla especial de finde acte seguit penso mentalment què em posaré… i quines teles tinc per poder fer alguna cosa que hi combini. Em sento bé quan porto roba feta per mi, em fa sentir orgullosa de mi mateixa, de tenir estil propi, de ser capaç de reciclar peces que d’una altra manera seguirien amagades en  una caixa… i clar, si és genial portar roba handmade pel dia a dia, no cal dir que lluïr-la en ocasions en les que t’arregles més i et sents guapa, ja és lo más!

1

 

2

Resumint, que fa uns dies vaig  tenir un moment d’aquests de “què em poso?/què em cuso?” i vaig acabar fent-me una jaqueteta Airy com la que vau veure aquí, però aquesta vegada per poder sortir al carrer amb ella posada.

Vaig fer servir una tela dels encants, bastant calada i amb una espècie de lluentons que no es veuen massa però que li donen un aire especial.

3

4

La gràcia del patró és la part de darrere que fa una caiguda molt maca, i sobretot que és molt fàcil de cosir i es pot fer tota amb l’overlock en un tres i no res! O sigui que si avui algú us proposa un pla de juernes ja no teniu excusa perquè amb poca estona us podeu fer una jaqueteta moníssima per fardar d’ella tota la nit!

5

Donem un volt per Rums?

firma

Pa de pagès

Un dels meus nous plaers d’entre setmana és arribar a casa corrent de la feina i posar-me a fer pa i iogurts… sí, potser estic més boja del què us imaginaveu, o del que jo mateixa creia, però realment ja s’ha convertit en un ritual.

Arribo a casa contenta de saber que tinc tota la tarda per endavant per mi sola (bé amb la companyia de l’Esquitx!) amb l’únic objectiu de donar forma a dues coses tant senzilles de fer però a la vegada tan gratificants.

1-2

Remenar els ingredients del iogurt i deixar-los a la iogurtera fins l’endemà al matí no té cap mèrit, però emportar-me cada dia a la feina un iogurt casolà val un imperi.

2

I què me’n dieu de posar les mans a la massa, embrutar-te de farina, cultivar la paciència veient com mica en mica a mesura que passa l’estona allò va creixent i prenent forma… notar com poc a poc tota la casa està immersa en aquella olor de pa coent-se lentament al forn…i llavors, crec que arriba el més gratificant de tot… quan de sobte algú especial obre la porta amb un somriure d’orella a orella, es pren el seu temps per olorar i diu que li has alegrat el dia, perquè no hi ha res com el pa fet a casa, amb les mans, i amb el cor.

3

Hi ha mil receptes de pa, i mil combinacions de diferents farines. Jo a part de les receptes que pots trobar per internet tinc els que són els meus tres llibres de capçalera:

Pan con Webos Fritos, del blog Webos Fritos

Pa, de Xavier Barriga

Panes creativos, de Daniel Jordà

He fet vàries receptes de cada un d’ells, i fins i tot he anat a algún curs, però avui no us porto cap recepta d’aquests llibres…tot i que si voleu més endavant us en poso alguna perquè la proveu! La d’avui és una recepta bàsica, sense complicacions, ingredients difícils ni temps de llevats interminables. No sé quin n’és l’orígen, ja que a mi me la va passar el Sr Pots que li havia passat un company de feina.

Per fer-la només necessitem:

– 525g de farina de força

– 525g de farina de mitja força*

– 21g de sal

– 1 sobre de llevat sec per fer pa

– 640g d’aigua

* el tema de les farines donaria per un munt de posts, si no trobeu farina de mitja força la podeu posar de força que és la que venen al súper, si aneu a botigues especialitzades o de les que venen a granel segur que en trobeu

4

Amb aquestes quantitats surten dos pans de mig; nosaltres els tallem a rodanxes i el congelem, i així n’anem treient una llesca cada dia per l’esmorzar.

Passos a seguir:

Amassar els ingredients a la màquina durant uns 5 minuts (es pot fer amb la thermomix,  amb una amassadora o a mà també)

– Treure la massa i  fer-ne una bola.

Posar la massa en un bol amb una mica d’oli a les parets

– Deixar-la reposar amb un drap de cotó al damunt durant aproximadament una hora o fins que s’hagi fet el doble de gran

– Treure la massa del bol i dividir-la en dues. Donar  forma de bola i posar-les a la safata del forn

Tapar amb el drap de cotó i deixar reposar aproximadament una hora i mitja o fins que doblin el tamany

– Una estona abans escalfar el forn, calor a dalt i a baix a una temperatura de 245º

– Posar a la part baixa del forn un bol amb aigua per fomentar que es faci vapor

– Quan el forn hagi agafat la temperatura adequada i les masses hagin crescut posa’ls-hi una mica de farina pel damunt i fer un parell de talls amb un ganivet ben afilat

– Posar la safata amb els pans al  forn i abaixar la temperatura d’aquest a 225º

– Quan porti 5 minuts al forn obrir uns segons la porta perquè surti el vapor i continuar amb normaliat la cocció durant 40 minuts més

– Si veieu que se us cou massa per la part de dalt podeu posar un paper d’alumini per sobre per evitar que es cremi, que cada forn és un món!

5

I és clar, amb una setrillera rústica el pa amb oli està molt més bo!

firma

Vestit amb detalls de polipiel

El Senyor Pots sovint em diu que griparé perquè tinc la CPU trucada i penso massa… jo no li faig gaire cas, tot i que realment no és fàcil de vegades baixar les revolucions!  Però quan et plantes al mig del bosc amb una cadira, o t’ho prens amb calma o directament et tornes a endur la cadira cap a casa!
1
Aquest vestit me’l vaig cosir pel dinar de Sant Esteve, i tot i que ja havia intentat fer fotos a casa amb ell posat, cap d’elles li feia justícia i em sabia greu ensenyar-vos-el sense que lluís com es mereix. És una d’aquelles peces que he fet amb molta tranquil·litat, sense correr i parant atenció als detalls. Potser no és el vestit que més em posaré a la meva vida, però és únic i m’agrada com ha quedat… tot i que com sempre potser el veig una mica massa curt?

2

Feia temps que sabia que volia fer les fotos del vestit amb una de les cadires del menjador, i dit i fet, la segona part de la sessió amb la Vero va ser amb la cadira al mig del bosc! he de reconèixer que aquell dia no tenia jo el guapo massa pujat i que més m’hagués valgut portar un gorro abans de sortir amb aquells cabells, però ja no podia aguantar més sense ensenyar-vos la meva creació, o sigui que aquestes són les fotografies definitives!

3

La tela principal és de punt elàstic i simula un dibuix com d’encaje, i tant la tira del mig com les mànigues i el coll són de polipiel negra molt fineta i manejable. La cremallera de darrere és d’aquelles que es cusen per fora i simulen una punta… si us dic que em van clavar 5€ a la merceria del poble per això? … sense comentaris, és el més car de tot el vestit!
He fet servir el patró 15 (Vestido Alberta Ferretti)  de la revista  nº343 de Patrones, tot i que he adaptat la part del darrere de la faldilla que també anava com en dues parts i jo l’he fet amb una única, hi he afegit mànigues i a la part del darrere vaig haver de fer-hi un apanyo perquè portava un volant no massa maco i vaig decidir treure’l sense contemplacions.

4

5

La veritat és que al final ha quedat una mica extremat oi? Què en penseu?

No us perdeu la sessió de fotos de la Vero amb la cadira perquè ha quedat moníssima i el seu vestit té un toc vintage preciós! RUMSegem?

 firma

 

Dessuadora pel Senyor Pots

M’agrada ser puntual. És una d’aquelles característiques intrínseques en mi que fan rabieta perquè fins i tot quan em penso que vaig tard continuo essent puntual… i això es tradueix en que em molesta haver d’esperar perquè algú no arriba a l’hora. Però últimament, amb aquesta mania que m’ha agafat de l’slow life i viure a un altre ritme no és que ja no sigui puntual, però si per exemple tenia previst regalar una cosa un dia en concret o participar en un projecte un dia en concret… tampoc passa res si ho faig una mica més tard!

DSC_1581

Des de que li vaig cosir els calçotets al Senyor Pots que no li havia cosit res més, i de cara a Nadal vaig pensar que estaria bé intentar fer-li una dessuadora. La idea era bona, tenia el patró (Mr. Comet), la proposta de La Lio per motivar-me i les teles de dessuadora ben calentones per passar l’hivern… però mira, fins avui que no l’ha pogut estrenar, i és que es van creuar pel camí diverses circumstàncies que van fer que en aquest cas hagi estat inpuntual, però ei, jo tan tranquil·la, deu formar part de la meva teràpia slow!

neu

DSC_1577

Almenys sembla que seguirà fent fred perquè la pugui fer servir unes quantes setmanes!

La tela de quadres és de la botiga de sempre d’Igualada, i la negra de Cal Joan. Vaig aprofitar per posar-hi un trosset de cinta a la màniga…perquè mola ser l’ovella negra.

DSC_1582

DSC_1584DSC_1585

 

I em direu que no queda bé amb aquestes Munich?

DSC_1588

Com va anar la visita fugaç de la neu? Per aquí han quedat un paisatges molt macos!

2

1

Feliç dilluns!

firma

 

 

 

Entre bombolles de sabó

Inesperadament descobreixes que t’agrada cosir, inesperadament sents que t’agrada fotografiar detalls del dia a dia, inesperadament coneixes a gent que es fan un raconet en el teu cor, inesperadament decideixes pujar en un arbre per poder veure què hi ha més enllà… i és que les coses especials sovint passen inesperadament.

DSC_0113

Així, inesperadament, és com unes paraules de bon dia per watsapp gairebé diàries han acabat esdevenint una amistat que ja traspassa els blogs i les pantalles. El cap de setmana passat vaig anar a passar el dia a Cerdanyola, recordant vells temps passejant per la universitat i fent unes sessions de fotos d’allò més especials amb la Vero.

2

L’excusa era ensenyar-vos les nostres útlimes creacions, i per començar una nova samarreta Osha, com no! Podeu veure les altres dues aquí i aquí, i ja sabeu que el patró el trobareu aquí.

3

4

En aquest cas està feta amb un retall de punt que vaig trobar en una botiga física d’igualada, i les mànigues són d’un altre retall. Com que les mànigues no eren gens elàstiques no vaig poder fer ni el coll ni la part d’abaix, però se’m va acudir aprofitar el puny que portava una samarreta de la Sita Murt que tot i que  m’agradava molt no em posava gairebé mai perquè feia una forma rara, i crec que he guanyat amb el canvi.

També hi he posat un trosset de cinta a la màniga, és un dibuixet d’una màquina de cosir. L’havia comprat a la creativa i encara no l’havia estrenat!

5

6

7

La veritat és que em va costar decidir-me per la combinació de colors, perquè amb aquest estampat em feia por que no semblés un pijama.. però vaja, crec que ja li he perdut la por a sortir al carrer amb estampats diversos jeje I què millor que una peça ben colorida per jugar una estona?

bombolles2

8

9

11

Gràcies Vero per un dia genial! .. Tatiii et vam trobar a faltar!

RUMsegem una mica?

firma

Regalets inesperats

Hi ha amigues que coneixes des de fa tant de temps que no sabries dir quan va ser la primera vegada que us vau veure, d’altres que les acabes de conèixer i sembla que hagueu estat juntes tota la vida, i d’altres que apareixen en un moment especial com l’adolescència… i per molt que la vida s’entesti en que seguiu camins diferents sempre trobeu un moment per retrobar-vos.

A aquestes últimes potser no les veus tant com t’agradaria, però quan trobes el moment… xerrarieu fins l’endemà!

friendship

{foto}

Doncs aquest divendres, ELLA va aparèixer amb una caixa moníssima on hi posava el meu nom… i tot el que hi havia dins era tan Senyoreta Pots que no m’he pogut resistir a ensenyar-vos-ho!

1

Pots, potets, porta pastissos, espelmes i frases d’aquelles que ens hauríem de tatuar per no oblidar-les mai  i que fóssin el mantra de la nostra vida.

2

3

4

Heu vist quina monada de porta pastissos a la francesa? Vaig haver de comprar un pastisset per estrenar-lo!

5

6

7

8

I aquí teniu la joia de la corona… m’han robat el cor aquests dos!

13

10

11

12

Com que aquestes dues gerres, pots o com n’hi volguem dir, són ideals per servir batuts he pensat posar-vos algún dia una recepta d’un batut, però dubtava si posar-la de fruites i una mica sana o directament una gordura d’aquelles que són pecat mortal… què preferiu?

Feiç dilluns!

firma