Samarreta canesú

Sembla que tímidament va arribant el bon temps, i cal anar preparant l’armari per a la temporada de màniga curta que ens espera! Ja vau veure fa uns dies la primera samarreta de la revista Ottobre 4/2015, delicada i elegant, doncs avui us ensenyo una samarreta de la mateixa revista, la Faded Stripes.

DSC_0008

A primer cop d’ull és una samarreta normal però porta un canesú a les espatlles que li donen molt de joc.

DSC_0009

Aquesta vegada l’he fet combinant una tela de punt molt fineta i agradable de Cal Joan amb una samarreta llisa de color gris del Zara que al rentar-la va quedar amb una forma rara i no hi havia manera de que me la posés, o sigui que tal i com vaig fer amb aquesta de color mostassa, he preferit donar-li una nova vida.

DSC_0014

No mireu el cabell de les fotos… que es veu que el fotògraf no se’n va  adonar del desastre que va causar el vent  i porto un cap com un niu d’ocells!

DSC_0028

Ja us dic ara que no serà l’última samarreta que cuso amb aquest patró, dóna molt de joc!

Anem a xafardejar el RUMS i de passada ens inspirem al Blog de fans d’Ottobre a veure quina serà la propera costura?

firma

Anuncis

Ronyonera masculina i proposta per si t’interessa

Vau veure el CC de la ronyonera Cuxa de la Mònica de Rojo Ababol? en el seu dia jo em vaig cosir la de Naii que podeu veure aquí, i va ser un gran encert perquè és molt còmode portar ronyonera! Així que amb aquesta idea al cap vaig pensar que provaria de cosir la de la Mònica segur.

Fem un interanvi?

Com que habitualment cuso coses per a mi vaig pensar que estaria bé fer una costura masculina i dit i fet, de seguida vaig anar a comprar teles amb un toc una mica més seriós  i sense rastre de rosa perquè em poguéssin servir per fer-li una ronyonera a a algú que no mencionarem.

1

La ronyonera està feta amb loneta negra i estampada amb motius de la ruta 66.

2

3

La corretja per lligar-la a la cintura la vaig deixar força llarga per poder-la adaptar quan ell se la posés, i no és la típica negra. Me la va donar l’Eva del blog Kiwa Kawaii, i m’encanta, a part que crec que li queda molt bé amb aquestes teles.

Les cremalleres les tenia per casa i són una mica més curtes del que diu la Mònica al tutorial, però fan el fet igual.

4

5

Fins aquí tot correcte… va arribar el dia i vaig regalar la ronyonera, però d’això potser fa gairebé dos mesos i la ronyonera segueix a casa meva. El seu propietari no l’ha reclamat ni n’ha fet cap esment, per la qual cosa dono per fet que no li va agradar, o que no la va trobar útil, o vés a saber. El cas és que us proposo un intercanvi. 

6

Si algú la vol proposo enviar-li-la juntament amb una altra costura sorpresa per a noia feta per a mi (tinc algunes idees al cap però s’accepten peticions), a canvi l’altra persona m’enviaria alguna coseta handmade... com ho veieu?

Algú s’apunta al repte? Segur que no hi ha massa candidates a tenir un parell de peces fetes per la Senyoreta Pots, però si per aquelles coses de la vida el tema al final tirés endavant i a algú li fes gràcia la proposta i hi hagués més d’una persona, el dia 11 de maig (d’aquí 15 dies) faré el sorteig i ho comunicaré per aquí. Si no hi ha ningú que la vulgui no patiu que ja la faré servir jo mateixa jeje.

Una abraçada i gràcies per llegir-me!

firma

Who made my clothes?

L’estiu passat vaig estar a Cambodja i Vietnam, i un dels comentaris que em va fer molta gent va ser… oh! Tornaràs amb la maleta plena de roba que allà és molt barata! Samarretes, faldilles, roba d’esport… el què vulguis a uns preus tirats!

fr1{foto}

… i és veritat, quan estàs allà veus que els preus són tirats, però… a quin cost? Tenim dret a saber qui fa la nostra roba i en quines condicions, i de fet tenim l’obligació moral de fer que això canviï.

fr2{foto}

No vull que la meva roba provingui d’un cotó que ha estat cultivat i recol·lectat en situacions d’esclavitut, no vull que la tenyeixi un nen que no va a l’escola i ha d’alimentar la família, no vull que la meva roba la cusi una dona explotada a la que no se li respecten els drets mínims que tot ésser humà es mereix.

Perquè sí, ens cosim la nostra pròpia roba i de vegades pot semblar que això ens deslliura de molta d’aquesta culpa, però no ens enganyem; Aquells texans o aquella jaqueta que tens a l’armari amb l’etiqueta made in china, cambodja, thailand o el que sigui… està igual de tacada que la tela que compres a la botiga o al mercat per fer-te la teva pròpia peça.

Avui és l’aniversari de la catàstrofe evitable del Rana Plaza a Bangladesh que va deixar al descobert la de porqueria que s’amaga darrere el món de la moda, i tot i així tots seguim pecant del Fast Fashion.

firma

Costura i tela compartida – Un vestit d’entretemps

Fa setmanes quan vaig ensenyar la meva última compra de teles pel Facebook la Mercè del blog Kushona em va dir que ella havia comprat la mateixa tela de flors que jo, i em va proposar cosir alguna cosa amb ella i publicar-la el mateix dia.

amb vestit De seguida vaig dir que sí, ja que em feia il·lusió, i a més ja tenia claríssim què volia fer amb aquella roba; el vestit Optic Flowers de la revista Ottobre 2/2015, combinant-la amb una tela texana molt fineta i agradable també de Cal Joan. vestit1 vestit2

Tant el coll com la vora de les butxaques estan pulits amb puny negre, i tot i que no es veu massa bé a les fotos, tots els repunts els vaig fer de color rosa.

vestit4 vestit5

La veritat és que me’l veig una mica massa llarg, i el fet que la cintura sigui tan baixa no sé si m’afavoreix massa, però m’esperaré a que arribi el bon temps  per fer el veredicte final perquè segur que sense mitges el veig diferent.

I ara anem a veure què ha fet la Mercè? veient tot el què fa segur que ens encanta!

Gràcies per la proposta, m’ha encantat! i diria que hem coincidit en la compra de més d’una tela o sigui que ja estem tardant en repetir experiència! Aquesta és una de les coses que mes m’agrada d’aquest mundillo blogueril 😉

RUMSegem?

Ah! Feliç Sant Jordi, ja sabeu que a casa fa dies que esperavem el dia ben acompanyats per un drac moníssim!

firma

Amiga invisible

Us enrecordeu de la KDD Bloguera? doncs bé, arrel d’aquella trobada ja sabeu que n’ha sorgit un grup de boges i una amistat que va molt més enllà de la costura i els blogs.

pastís2.2

Sovint cosim plegades, compartim moments i fins i tot fem intercanvis. Per Nadal vam decidir fer un amic invisible, amb calma i sense estrés, és a dir, amb molt de temps per endavant. Avui per fi ha arribat el moment en què totes tenim el nostre regalet i us el podem ensenyar ben orgulloses!

davantal1

La meva amiga invisible va ser la Iolanda del blog FilsandDraps, i com que ja em té calada… va decidir regalar-me un davantal moníssim!

davantal2

davantal3

davantal4

Està ple de detalls que el fan únic, amb un toc vintage que em va robar el cor només veure’l i amb una tela que em recorda cada dia que vull una Kitchen Aid!

davantal5

davantal6

davantal7

El  dia que el vaig estrenar no me’n vaig poder estar de fer-me alguna foto amb ell… no sigueu cruels, va ser el meu primer Bundt Cake amb el motlle Nordic Ware que em vaig regalar, i encara li he de pillar el truquillo perquè em quedi pla de sota, però vaja, el que volia era ensenyar-vos que entre aquest i el de la Lourdes, tinc els davantals més macos del món!

pastís1

pastís3

pastís2

…mmm deu estar boníssim un tros d’aquest pastís, nyam nyam!

pastís4

Ah! voleu veure què vaig cosir jo per a la meva amiga invisible? Doncs no us perdeu l’entrada de la Isabel de La vie en DIY. És una crack de la costura i em feia por no estar a l’alçada o sigui que vaig anar sobre segur i li vaig fer tres coses amb les que ja tinc experiència i així m’assegurava de no liar-la!

firma

Samarreta de setí – Sculpture Ottobre

Fa un parell de setmanes vam anar al Palau de la música, i un parell de dies abans el Sr. Pots em va picar dient-me… ja saps què et posaràs? Que allà s’ha d’anar elegant eh! Suposo que et cosiràs alguna cosa per a l’ocasió… 

No sé perquè però jo portava unes setmanes una mica espessa amb el tema costura i cosa que intentava fer cosa que la cagava… o sigui que no estava massa motivada per cosir-me res i ni se m’havia passat pel cap, però el Sr. pots que em coneix molt bé sabia que no em podria resistir… i així va ser.

palau de la música

El dia següent ja tenia tallat el patró i les teles  per fer la samarreta Sculpture de la revista Ottobre 2/2015.

És una samarreta molt bàsica però amb tres pinces al costat esquerre que li donen un aire diferent. Vaig aprofitar per fer-la amb una tela de setí que vaig comprar a Cal Joan, amb un tacte súper agradable i una caiguda molt maca… tot i que una mica punyetera perquè es mou sense parar i a l’hora de cosir el coll em va fer suar una mica, però va valer la pena.

palau2 1palau palau3 Combinar-la va ser fácil, colors blaus, verds i liles… i sense voler-ho anava a conjunt amb les columnes del Palau jeje palau4 Les pinces depèn de com no es veuen massa, i al ser només a un costat fan que el coll segons com es vegi tort, però al ser una tela amb molta caiguda passa desapercebut. El coll l’he fet amb biaix en comptes de vista com diu a la revista. palau7 palau5

Tot i que tenia por de que m’anés molt gran vaig fer servir la talla 38 de la revista i no vaig tenir cap ensurt (almenys aquesta vegada no em va quedar enorme, que les talles d’Ottobre em fan una por…). És ampla de cos però a la cadera s’estreny per donar-li forma. Si l’hagués fet amb una tela elàstica potser sí que hauria hagut d’agafar una talla menys.

palau6

Si voleu veure més versions de la samarreta o cosir-vos-en una d’igual no us perdeu el recopilatori del blog de fans d’Ottobre ni el Cosim Plegades que estan organitzant pel dia 20 d’Abril! IMG_1218 RUMSegem? firma

Drac de Sant Jordi

Després d’uns dies una mica desconnectada torno a la càrrega amb un munt de coses per enenyar-vos.

Aviat s’acosta Sant Jordi, i us he de confessar que és un dia que m’encanta, llibres per tot arreu i la sensació de que tothom està content… comença a sortir el solet i tot plegat fa que no em pugui treure el somriure dels llavis.

drac de sant jordi

Aquest any l’alegria ha arribat abans d’hora a casa, i és que ens hem trobat un drac entremeliat que et saluda només veure’t entrar per la porta de casa, tot regalan-te una rialla i una rosa, i recordan-te que ni que hagis tingut un dia difícil a la feina no hi ha res com casa teva, amb la companyia dels que t’estimes i envoltada dels detalls que la converteixen en una llar.

drac1

drac2

Segur que el dibuix d’aquest drac l’heu vist mil vegades per internet, és tan simpàtic que no me’n vaig poder estar de donar-li vida. Amb unes quantes teles de patchwork que tenia per casa, feltre pel nas i les dents, i goma eva per forrar-lo per dins he donar forma a un Drac de Sant Jordi d’allò més eixerit.

drac3

drac4

Sempre està disposat a obsequiar-te amb un somriure, i té una butxaca a punt per guarda-hi un munt de tresors.

drac5

drac6

Al principi la butxaca estava pensada per guardar-hi a dins titelles de dit dels personatges de la llegenda de Sant Jordi, però com que ni el Sr. Pots ni l’Esquitx ni jo mateixa juguem amb titelles vaig pensar que potser no calia jejeje

Ja veieu que a casa estem a punt per celebrar Sant Jordi… bé encara he de triar quin llibre vull perquè me’n compraria tants que no sé per on començar, per ara estic meditant si una novel·la o un llibre pràctic de costura o de cuina…quin dilema!

firma