Samarreta de piqué de neoprè

L’última vegada que vaig anar a Cal Joan vaig veure unes teles que no em vaig poder resistir a tocar, era piqué de neoprè. N’hi havia de llis i d’estampat… i em vaig veure obligada a fer una combinació entre elles. Té un tacte diferent, més rígid però agradable.

1

No volia que es veiés molt carregada, o sigui que vaig decidir fer-la de color blanc per davant i deixar l’estampat només per la part del darrere. El canesú i les sises les vaig fer amb neoprè rosa a joc amb l’estampat, i al coll, després de provar i provar vaig preferir fer-li una vora simple.

3 6

Però clar tan blanca, la veía una mica sosa. Després de fer unes quantes proves vaig decidír que el millor era fer un fermall amb un trosset de tul de color vermell, un altre de blanc i la cara de la Senyoreta Pots feta amb plástico mágico.

5 4 Al costat vaig posar un trosset de neoprè rosa com el del canesú en forma d’etiqueta. 2

Voleu saber un secret? en realitat vaig comprar aquestes teles per fer-li una samarreta a la meva mare com a regal del dia de la mare, i efectivament així va ser, li vaig regalar i acte seguit vaig començar a cosir-me’n una per a mi amb el que m’havia sobrat! Crec que la decisió va ser tot un encert!

RUMSegem? i de passada passo pel blog de Fans d’Ottobre que ja deuen estar fartes de les meves samarretes!

Ah! les teles són de Cal Joan, heu vist la seva nova botiga on-line? … a partir d’ara sí que serà una perdició!

firma

Anuncis

New Boheme

Aquests dies sembla que la calor ha decidit esperar-se una mica o sigui que aprofito per ensenyar-vos l‘últim jersei de màniga llarga que he cosit aquest any.

1

Està fet amb punt roma de Cal Joan, combinant un estampat florejat i una tela llisa. El patró és el New Boheme de la revista Ottobre … aiiiix el patró! Quin patir!

2

Vaig decidir tallar la talla 38 com sempre, i allò semblava un sac de patates. M’anava enorme! Vaig treure 4 dits ben bons per cada costat i tot i així em feia bosses per tot arreu… de fet em va agobiar tant el tema que vaig deixar-lo  dins d’una bossa a mig fer durant un parell de mesos.

Finalment un dia la Vero em va dir que ella se’l volia cosir i li vaig regalar el patró perquè jo tenia clar que no me’n tornaria a fer cap, i clar,  veient com li havia quedat a ella el vaig tornar a agafar.

3

4

Vaig afegir unes pinces a l’esquena i al final va quedar passable… ara el problema el tenia al coll.

5

Tot era gran, i el coll també, però mira, així es queda que al final ha acabat arribant la calor i quasi que no me l’he pogut posar!

6

I ja veieu que el de la Vero és més estiuenc i en format vestit… una monada vaja! Aquí podeu veure’n més fotos, que vam ver una bona sessió!

Vaig a enllaçar el meu New Boheme al blog de Fans de Ottobre i a RUMS!

firma

Cargolets a la vista

L’altre dia mentre li deia a l’Esquitx que fes el favor de deixar de rebolcar-se per la terra vaig veure que alguna cosa s’amagava sota les pedres…

2

Era una cargoleta, tímida i eixerida, que pel que semblava estava una mica nerviosa… i de seguida ho vaig entendre… a l’altre costat hi havia un cargol modernet amb el seu bigoti hipster, que li picava l’ullet.

1

3

Per un moment em va semblar que s’acostaven i intercanviaven miradetes… però es veu que la cargoleta preferia fer-se la dura i anar pel seu compte.

5

4

Però al final va resultar que el cargol hipster era irresistible, i quan em vaig tornar a girar…

6

…la parelleta estava arraulida sota les pedres fent-se confidències.

7

I allà els vaig deixar, compartint secrets, i sabent que junts tot és millor.

Per fer els cargolets he fet servir el patró del llibre de la Tilda (diria que també es pot trobar per internet de manera gratuita).

firma

Samarreta canesú i escot a l’esquena

Dilluns us parlava d’esquenes descobertes, i avui us ensenyo una samarreta que va néixer de cop, sense pensar-ho massa, com una inspiració. La vaig fer en una tarda de divendres …quan vaig aixecar el cap de la taula ja cap al vespre vaig tenir aquella sensació que tant m’agrada…havia creat una cosa única, porque yo lo valgo.

1

De vegades va bé abstreure’s i deixar de banda el què et preocupa. No saps com la vida es converteix en una rutina, i quan tens un moment d’evasió i il·luminació s’ha d’aprofitar, i recordar que està a les teves mans fer que cada segon valgui la pena.

2 3 floretes

Tant el canesú com la butxaca del davant estan fets amb una polipell turquesa molt fina i agradable de Cal Joan. També hi vaig posar un parell de floretes al costat com a decoració.

4

El coll i les mànigues esta pulides amb una puntilla elàstica que vaig fer servir aquí. Vaig allargar l’escot del darrere i vaig posar una cinta amb un llaç acabat amb unes perletes al final per continuar amb el toc romàntic.

5

Per acabar una cinta en forma d’etiqueta. La samarreta està fet d’una tela de punta de color blanc trencat també de Cal Joan i m’agrada molt com combina amb el turquesa.

6

Entre les perles i les floretes al final he crear una samarreta de les que és millor rentar a mà si vols que et duri i no anar perdent les peces però tan és, s’ho mereix. M’encanta portar-la!

Quan la Vero la va veure vaig saber que li havia de regalar un tros de polipell perquè fés la seva màgia, i al cap d’uns dies la Mercè ens va dir que ella també tenia la mateixa tela i que si ens veina de gust publicar el mateix dia… total que sense voler-ho ens hem ajuntat amb tres propostes ben diferents, oi?

Suposo que ja heu intuït que tot i que una mica modificat he tornat a fer servir el patró Faded Stripes de la revista Ottobre, com aquí i aquí (encara en tinc una altra al forn jeje). La inspiració per posar la polipell al canesú l’he tret d’aquesta samarreta de l’Anna.

A vosaltres què us sembla, us agrada?

RUMSegem?

  firma

Amb l’esquena (i el cor) al descobert

Si fa uns anys m’haguessin fet vestir un burka hauria dit que sí encantada… bé, de fet no perquè tot el que té tuf d’imposició em repèl de mala manera, però el cas és que el burka és la metàfora  de la dessuadora ampla … i de la meva vida.

DSC_0060

De vegades veus roba que t’agrada però que ja no t’atreveixes ni a emprovar-te: amb els tirants es veuen els braços de gorda, amb aquest teixit es marca la panxa, aquest escot em queda fatal… i entres en un món en el que sembla que cap peça de roba està pensada per a fer-te sentir bé amb tu mateixa i simplement et vesteixes per anar còmoda i no sortir en boles al carrer, la qual cosa seria un dels teus pitjors mal sons!

DSC_0069

Però clar, també et fas gran, i comences a ser conscient de que tot i continuar tenint els mateixos complexes i punts febles, potser pots trobar alguna cosa que t’agradi i surti de la típica samarreta o jersei ample… i llavors un dia t’il·lumines. No saps perquè però ja tan te fa ensenyar l’esquena plena de marques … i  t’enamores de la sensació de saber que has trobat un estil que t’agrada i et fa sentir a gust, alegre i fins i tot guapa.

DSC_0064

Potser és consumista, capitalista i tot el que volguem, però en el món en què vivim la roba que portem fa que ens sentim d’una manera o una altra. No estic d’acord en el paper que juga en la nostra autoestima, però no he sabut saltar de la nòria en la que tots, d’una manera o altra estem pujats. Així doncs, procuro, mentre ella dóna voltes i s’esforça perquè ens mantinguem estables en la rutina seguint les seves normes, trobar el meu petit racó.

La camisa de les fotos va ser un descobriment de l’stradivarius de fa força anys, però va marcar un abans i un després… i ha estat inspiració (en part) per a la samarreta que us ensenyaré dijous que ve 😉

Per cert! Us enrecordeu del sorteig de la ronyonera? Doncs aquí teniu el guanyador:

sorteig2

firma

Samarreta Sant Jordi – Faded Stripes

Dijous passat Naii proposava tunejar una samarreta per aquest dijous, però no he tingut temps de fer res decent, tot i que tenia diverses candidates a l’armari… en altres coses treballo bé sota pressió, però això tenia ganes de fer-ho amb calma o sigui que li agafo la idea i aviat intentaré tunejar-ne alguna.

1

Mentrestant us ensenyo el que vaig estrenar aquest Sant Jordi. Aquesta vegada no vaig fer cap fermall com aquests ni res per l’estil, però a canvi em vaig cosir una samarreta especial per a l’ocasió.

2

Està feta amb punt de diversos colors de Cal Joan, combinant principalment tons verds i roses. No volia que es veiés molt carregada però Sant Jordi és sinònim de roses no? Doncs una aplicació en forma de flor era la millor opció per donar-li vida a la part del davant.

5

3

I per la part del darrere la tela estampada, que m’encanta com queda combinada amb el canesú rosa de les espatlles.

4

6

Què us sembla? Ja tinc una altra samarreta d’allò més primaveral! Ah! que no us he dit quin patró és? No us recorda a la de la setmana passada? Faded Stripes d’Ottobre RUMSegem una miqueta? Gracias UVE por hacerme de fotógrafa!

firma

Me Made May 2015

Com qui no vol la cosa ja ens hem plantat al mes de Maig i amb ell arriba el Me Made May. Bàsicament és un repte personal que consisteix en proposar-te vestir el major nombre de dies possibles roba o complements fets per tu. En aquest cas jo m’he plantejat fer-ho un mínim de 5 dies a la setmana, tot i que si puc fer-ho cada dia doncs millor! La veritat és que sovint vaig vestida amb roba meva, però vull aprofitar el repte per posar-me roba que potser està oblidada dins de l’armari i que es mereix una segona oportunitat.

1

Per començar el primer dia vaig posar-me aquesta samarreta que vaig fer l’any passat, i de passada vaig aprofitar per fer-li alguna foto més decent de les del post original. És fresqueta i còmoda, la veritat és que tot i els errors que li veig em segueix agradant molt.

2

Vaig pujar una muntanya amb ella i unes bamves poc recomanables per aquell tipus d’excursió… però anava la mar de mona jeje

3

El cas és que de vegades va bé plantejar-se reptes i veure que et capaç d’assolir-los… però ara en tinc un al cap que no sé ni per on començar ja que en me vida he caminat més d’una hora seguida i només d’imaginar-m’ho m’agafen tots els mals…però s’ha de seguir la brúixola del cor oi? Encara no m’atreveixo ni a explicar-vos-el perquè dubto i molt de poder-lo dur a terme, i una vegada el digui per aquí voldrà dir que realment ja no hi ha marxa enrere. De moment demà vaig al decathlon a buscar unes sabates decents per caminar unes quantes hores seguides sense risc de que una patosa com jo es torci el peu a la primera de canvi.

Podeu anar seguint el meu repte Me Made May 2015 a l’Instagram o al Facebook. I vosaltres, us animeu a intentar-ho?

firma