Avui us ensenyo l’última peça creada per aquests dies descobrint el món. Hores d’ara, si tot va sobre el previst em dec haver acostumat una mica a la manera de fer del Nepal i ja no em deu importar sortir al carrer de segons quines maneres.
Un exemple d’això són aquests pantalons, que tot i ser molt còmodes, quan els vaig tenir fets no m’hi veia pas amb ells posats… però suposo que t’acostumes a tot, i al final el què em costarà serà tornar-me a embutir dins uns texans.
Estan fets amb el patró Lau de la Jessy, i porten butxaques i puny a la cintura i als turmells.
A partir d’aquí s’acaben els posts programats, i no sé si el blog en sí, això ja ho veurem. Per ara aquests també els enllaçaré al RUMS.
Gràcies per Vero per la teva paciència, per ajudar-me a llevar-me del llit cada dia en els moments difícils fins i tot quan estava lluny de casa…i gràcies pels teus maratons de costura, que aniré moníssima vagi on vagi 😉
Gràcies a totes pels vostres ànims, i les paraules de suport que m’heu fet arribar durant tot aquest temps.
Senyoreta Pots 
M’agrada el què fas i veig que ets una mica com jo i passes per èpoques de molta creativitat i èpoques de no tanta. Seguiré el teu blog, segueix-me tu també! 🙂