Pantalons Lau

Avui us ensenyo l’última peça creada per aquests dies descobrint el món. Hores d’ara, si tot va sobre el previst em dec haver acostumat una mica a la manera de fer del Nepal i ja no em deu importar sortir al carrer de segons quines maneres.

1

Un exemple d’això són aquests pantalons, que tot i ser molt còmodes, quan els vaig tenir fets no m’hi veia pas amb ells posats… però suposo que t’acostumes a tot, i al final el què em costarà serà tornar-me a embutir dins uns texans.

2

Estan fets amb el patró Lau de la Jessy, i porten butxaques i puny a la cintura i als turmells.

3

4

A partir d’aquí s’acaben els posts programats, i no sé si el blog en sí, això ja ho veurem. Per ara aquests també els enllaçaré al RUMS.

Gràcies per Vero per la teva paciència, per ajudar-me a llevar-me del llit cada dia en els moments difícils fins i tot quan estava lluny de casa…i gràcies pels teus maratons de costura, que aniré moníssima vagi on vagi 😉

Gràcies a totes pels vostres ànims, i les paraules de suport que m’heu fet arribar durant tot aquest temps.

firma

Una ronyonera molt especial

Una de les coses més útils quan te’n vas de viatge és una ronyonera. M’encanten perquè et permeten tenir les mans lliures, i tot ben a prou teu i controlat. Me’n vaig cosir una pel Camino de Santiago que diria que ni us l’he ensenyat, a veure si tinc temps de fer-li fotos algun dia de la meva vida.

2

Aquesta que us ensenyo és molt especial perquè està fet a partir d’uns texans reciclats, i la Vero la va pintar perquè tingués molt de significat.

La part de fora és un pot obert d’on en surten papallones volant lliurement, mentre que quan obres la tapa surt una flor de lotus… és ben bé una metàfora de la meva vida.

3

4.1

4

Per darrere hi va escriure “tu Pots”, i podeu veure que es tanca amb un velcro ample molt còmode.

5

a

Estic enamorada de la meva ronyonera, i evidentment ja està voltant amb mi tots els racons que espero conèixer aquestes setmanes que vénen per endavant!

Ella, que és un cul inquiet i no para, se’n va fer una per a ella. La podeu veure amb més detall aquí però us n’ensenyo un parell de fotografies igualment.

b

c

Tot i que bàsicament l’ha cosit la Vero, jo la vaig acabar fent algunes puntades finals el dia que me la va portar a casa jeje o sigui que tècnicament també l’he cosit jo, no?  No sigueu molt estrictes amb mi RUMSeres 😉

Pantalons tot terreny

A aquestes alçades pot ser que ja me’n hagi arrepentit del pas què he fet o bé que ja m’estigui aclimatant… qui sap, sigui com sigui us segueixo ensenyant cosetes que m’he cosit per aquests dies fora.

1Gairebé sempre vaig amb texans, i a part d’uns pantalons de trekking crec que estarà bé portar alguna cosa més còmoda i adient per anar com una “pòtola” pel món… però amb glamour eh! Així que aquí teniu els primers pantalons pantalons tot terreny, sabeu qui em va comprar la tela i em va ajudar a cosir-los oi? jeje no cal ni que us ho digui…la Vero!

2

3Són molt còmodes (tinc la sensació que vaig amb pijama). Estan fets a partir d’un patró de leggins al que li vam afegir 5 dits o més per cada costat i els hi vam posar butxaques, una tapeta falsa i puny a la cintura i als turmells.

4

5

Ei, i combinen a la perfecció amb les “sandàlies de mudar” que duré mentre estigui fora.

6

Amb ells puc fer fins i tot yoga …si és que el meu cos aguanta clar, perquè no sóc capaç de mantenir la posició més de 2 minuts!

7

Així s’hi està molt més còmode, on vas a parar!?

Aprofito per participar al RUMS un dijous més!

firma

Costura para el cuello con Pandielleando

Allí donde debo estar ahora mismo no sé si hace frío o calor… de hecho creo que depende del momento del día… pero vaya que ahora ya da igual porqué la mochila está hecha y yo ya debo de haber llegado.

Tengo una tela que es muy especial, me la traje de Bruselas y me recuerda que allí fue cuando tomé la decisión de hacer un paréntesis en mi vida… a parte que cuando la miro también me dice que o me preocupe, que el verdadero amor esPERA.

2

Un día en Facebook enseñé unas telas y dije que no sabía que hacer con ellas…y allí apareció Yolanda de Pandielleando, dándome un montón de ideas, y yo sin saber cuál elegir. En ese momento pensé en que a lo mejor necesitaba algo que me calentara un poquito el cuello… y con sus indicaciones salió lo que véis aquí, un pañuelo monísimo y calentito.

1

Gracias Yolanda por tu paciencia, por tus infinitas ganas de ayudar y por la energía positiva que desprendes siempre.

No os perdáis su versión!

firma

Ceinture pacôme

De vegades et lies a cosir coses que no saps si faràs servir… de fet no saps ni per a què serveixen! Però mira, em venia de gust estrenar les sedes de Cambodja i em va semblar una bona opció.

1

Maleït el dia que se’m va acudir perquè mare meva, la tela es mou, es desfila només mirar-la, s’arruga…ho té tot la pobra perquè la guardis al calaix i no te la tornis a mirar mai més. La veritat és que l’hauria pogut tornar a guardar i punt, però al final ha sortit una cosa mig decent.

2

La Ceinture pacôme del llibre Sarouels és molt maca, i considero que ha quedat força bé…tot i que fent trampes. Com que la tela és tan delicada no m’he atrevit a fer el forat que s’ha de fer per passar el llaç; estic segura que s’hauria desfilat tot i no hauria pogut arreglar-ho, així que per ara, així es queda.

3

Ja sabeu que tot el què us estic ensenyant aquests dies ho he cosit amb la companyia de la Vero, i de fet li vaig regalar i se l’ha quedat ella. Al seu blog podeu veure com queda la part del darrere, ja que és reversible.

  
Com que som així d’agosarades, no en vam tenir prou en cosir-ne una sinó que al final ens vam animar i jo també tinc la meva! Aquesta és una mica diferent perquè porta un biaix de setí a tot el voltant.
Com ho veieu? amb quina combinació de colors us quedeu?

Aprofito per participar al Sarouelmanía de la Pantigana i al RUMS!

firma

Faded Stripes animal print

Ja sabeu que estic omplint la motxilla per marxar a prendre l’aire. La veritat és que el més complicat serà que la roba quedi bé entre ella, però segur que trobo la manera de combinar-les… i sinó tampoc passa res que total no crec que li importi a ningú, i a mi tampoc.

maleta

{foto}

La primera peça que us ensenyo és una samarreta que ja fa temps que està cosida, però que encara no havia trobat el moment de fer-li fotos… i de fet ja em perdonareu però tampoc és que en tingui gaires!1

És una Faded Stripes de la revista Ottobre com totes les altres que podeu veure aquí, amb la diferència que aquesta és més llarga de darrere, i he fet servir una tela d’estampat animal print de color rosa…que us juro que en me vida m’hauria imaginat que em posaria, però mira, al final i vaig la mar de bé!

2

Per davant és una samarreta negra normal, i suposo que és com tot, el fet de no veure constantment l’estampat ajuda a que no em saturi i me’n cansi!

3

4

I fins aquí la meva aportació d’avui al RUMS… se’m fa estrany i tot després de tant de temps!

firma

Camisa halter

Us enrecordeu de la camisa de tulipans de la setmana passada? Doncs la tela d’avui té un aire molt semblant.

Es tracta d’una camisa tipus Halter feta amb una tela de tulipans de tons turquesa, i en aquesta ocasió també és un patró del llibre Dressing Chic – revisite les 70s .

1

M’agrada molt l’estampat, i tot i que és tela de patchwork queda bé per la camisa. A les sises hi he posat un biaix de color marró que combina bé amb els puntets dels tulipans del mateix color.

2

Al davant porta unes pinces i després ja vé enganxada la tira del coll que és on he tingut algún que altre problema.

3

He seguit les instruccions del llibre tot i que en aquest cas no estaven massa clares, però potser no ho hauria d’haver fet perquè el coll queda molt obert i preferiria que quedés una mica més tancat.

4

5

Però vaja, segur que no és l’última que faig, i la propera intentaré adaptar una mica el coll…si és que abans no canvio el d’aquesta, que no ho acabo de veure clar! RUMSegem una estoneta? firma

Cactus de tela

Fa molt de temps que volia cosir un cactus de tela per casa, em sembla que són molt macos i a més no els has de regar!

1

2

De fet ha estat molt senzill, només ha calgut dibuixar el cactus i triar dues teles que combinin i destaquin entre elles. Com que tenia la torreta lila vaig decidir-me pels tons grocs i liles.

3

4

La costura és simplement un zigzag en color groc a la part lila i en color lila a la part groga, i per acabar de donar-li vida hi he posat uns quants botons dels mateixos tons.

Em direu que no és divertit tener un cactus tan Suau i eixerit?

firma

Camisa Le débardeur de tulipans

Per Sant Jordi em vaig autoregalar un llibre de patrons francés que es diu Dressing Chic – revisite les 70sEl vaig conèixer gràcies a la Isabel de la Vie en DIY, que ja ha cosit vàries coses del llibre, i  el vaig poder aconseguir gràcies a l’Alícia de Modistilla de Pacotilla, vaja que ha sigut una feina en equip!

1

2

El llibre té molts patrons que m’agraden molt i ja tinc un parell de peces més a punt de veure la llum, però sí que crec que té una pega i és que les talles són grans i tot em va ample. Per molt que faci una talla 38 i li tregui el marge he d’acabar entrant una mica més.

Això és el què li passa també a aquesta camisa que m’encanta tant per la forma com per la tela, però que tot i haver-la fet una mica més estreta encara me la veig massa ampla

3

Una de les parts principals de la camisa és la part del davant, enganxada al canesú i amb una obertura que la fa especial.

4

5

Em té enamorada la part del darrere, amb el canesú vermell a joc amb els tulipans i amb unes petites pinces que fan que quedi la mar de bé!

6

Jo crec que fins i tot a l’Esquitx li agrada la tela, el patró, els detalls, els acabats…

7 8

Aix, si és que és un amor, i tan li fa el què porto posat, ell baveja qualsevol peça a canvi d’uns quants mimitus!

Com ho veieu? També us sembla que és massa ampla? I què me’n dieu de la tela?quan la vaig veure vaig tenir clar que havia de ser meva!

Anem a donar una volteta pel RUMS aquesta setmana?

firma

Un bikini handmade

Ja us vaig explicar que per Nadal vaig enviar una torrons i unes galetes per fer un intercanvi. Doncs a part del meravellós davantal de la Lourdes, l’altre intercanvi va ser amb l’Alícia del blog Una modistilla de pacotilla i mireu quina monada em va cosir…un BIKINI!

1

2

Està fet amb tela de piqué de neoprè, el mateix gènere que vaig fer servir per aquesta samarreta.

La part de dalt es pot ajustar bastant, per sort! perquè es veu que va comptar que tenia més pit del que hi ha en realitat jeje

3

4

I la part de baix és ideal per amagar panxa… heu vist el detall del costat? és una passada! I evidentment va amb el seu forro corresponent.

5

Quan el vaig veure em vaig quedar amb la boca oberta. Feia temps que em volia fer un bikini però no sabia ni per on començar, i ella així com qui no vol la cosa m’envia una peça digna de qualsevol marca de banyadors. No té preu, i tot i que no sóc molt de platja, aquest any marxo uns dies a un lloc on segur que em vindrà de gust una mica de piscina per refrescar-me, i ell ja té un lloc preferent a la motxilla!

6

Fa unes setmanes que em va arribar el paquet a casa amb el bikini, però li he hagut de donar unes quantes voltes a com fer-li les fotos… i finalment durant el cap de setmana vaig decidir pintar una espècie d’escala que formava part d’una pèrgola atrotinada. Aquí la veieu de blanc, però la veritat és que poca estona després de fer-li les fotografies vaig decidir donar-li una mica més de color i vaig afegir-li algunes pinzellades blaves i grogues… segur que la faig servir alguna altra vegada i veieu com ha quedat.

El motiu principal per “restaurar” el tros de la pèrgola era per a posar-hi unes llumetes molt especials.

7

Els hi vaig demanar a la Montse després de veure les que havia fet per l’Anna… i tot i que la primera idea era penjar-les de la paret, al final em vaig il·luminar i crec que aquest és el lloc ideal.

8

9

Heu vist quines amigues costurils més “apanyades” que tinc? Són unes veritables artistes!

firma