Panets de llimona i gingebre

Ja sabeu que últimament m’he aficionat a fer pa, i vaig provant receptes gairebé cada setmana. He fet panets de cervesa negra, focaccies, panets al curry, pa de motlle… i molt més! però un dels que més m’ha sobtat per diferent va ser el de llimona i gingebre del Daniel Jordà del llibre Panes Creativos.

1 copia

Tots els pans d’aquest llibre són genials, petites obres d’art que prenen forma a poc a poc! Us deixo la recepta per si us animeu a fer-los, segur que no us deixaran indiferents!

INGREDIENTS

  • 500g de farina de força
  • 60g de sucre
  • 10g de sal
  • 30g de llevat fresc
  • 150g de let
  • 100g de mantega
  • La pell de dues llimones
  • 120g de gingebre laminat i confitat amb sucre

2 copia

PASSOS A SEGUIR

  1. Amassar tots els ingredients excepte la mantega que l’afegirem quan la massa ja estigui ben amassada.
  2. Afegir la llimona i el gingebre (tallat a trossets petitons). Deixar reposar 30 minuts.
  3. Dividir la massa en peces d’uns 50g i donar-los forma de panet.
  4. Deixar que resposin fins que doblin la mida.
  5. Precalentar el forn a 220º  i quan estigui alent coure els panets durant uns 8 o 10 minuts.

3 copia

4

És un pa diferent, ideal per servir amb peix. A mi m’agrada amb salmó fumat i tonyina, però de fet està bo de qualsevol manera.

No us espereu un pa típic, té un gust molt especial que si us agrada provar coses noves segur que no us defraudarà! Us hi animeu?

5

firma

Pa de pagès

Un dels meus nous plaers d’entre setmana és arribar a casa corrent de la feina i posar-me a fer pa i iogurts… sí, potser estic més boja del què us imaginaveu, o del que jo mateixa creia, però realment ja s’ha convertit en un ritual.

Arribo a casa contenta de saber que tinc tota la tarda per endavant per mi sola (bé amb la companyia de l’Esquitx!) amb l’únic objectiu de donar forma a dues coses tant senzilles de fer però a la vegada tan gratificants.

1-2

Remenar els ingredients del iogurt i deixar-los a la iogurtera fins l’endemà al matí no té cap mèrit, però emportar-me cada dia a la feina un iogurt casolà val un imperi.

2

I què me’n dieu de posar les mans a la massa, embrutar-te de farina, cultivar la paciència veient com mica en mica a mesura que passa l’estona allò va creixent i prenent forma… notar com poc a poc tota la casa està immersa en aquella olor de pa coent-se lentament al forn…i llavors, crec que arriba el més gratificant de tot… quan de sobte algú especial obre la porta amb un somriure d’orella a orella, es pren el seu temps per olorar i diu que li has alegrat el dia, perquè no hi ha res com el pa fet a casa, amb les mans, i amb el cor.

3

Hi ha mil receptes de pa, i mil combinacions de diferents farines. Jo a part de les receptes que pots trobar per internet tinc els que són els meus tres llibres de capçalera:

Pan con Webos Fritos, del blog Webos Fritos

Pa, de Xavier Barriga

Panes creativos, de Daniel Jordà

He fet vàries receptes de cada un d’ells, i fins i tot he anat a algún curs, però avui no us porto cap recepta d’aquests llibres…tot i que si voleu més endavant us en poso alguna perquè la proveu! La d’avui és una recepta bàsica, sense complicacions, ingredients difícils ni temps de llevats interminables. No sé quin n’és l’orígen, ja que a mi me la va passar el Sr Pots que li havia passat un company de feina.

Per fer-la només necessitem:

– 525g de farina de força

– 525g de farina de mitja força*

– 21g de sal

– 1 sobre de llevat sec per fer pa

– 640g d’aigua

* el tema de les farines donaria per un munt de posts, si no trobeu farina de mitja força la podeu posar de força que és la que venen al súper, si aneu a botigues especialitzades o de les que venen a granel segur que en trobeu

4

Amb aquestes quantitats surten dos pans de mig; nosaltres els tallem a rodanxes i el congelem, i així n’anem treient una llesca cada dia per l’esmorzar.

Passos a seguir:

Amassar els ingredients a la màquina durant uns 5 minuts (es pot fer amb la thermomix,  amb una amassadora o a mà també)

– Treure la massa i  fer-ne una bola.

Posar la massa en un bol amb una mica d’oli a les parets

– Deixar-la reposar amb un drap de cotó al damunt durant aproximadament una hora o fins que s’hagi fet el doble de gran

– Treure la massa del bol i dividir-la en dues. Donar  forma de bola i posar-les a la safata del forn

Tapar amb el drap de cotó i deixar reposar aproximadament una hora i mitja o fins que doblin el tamany

– Una estona abans escalfar el forn, calor a dalt i a baix a una temperatura de 245º

– Posar a la part baixa del forn un bol amb aigua per fomentar que es faci vapor

– Quan el forn hagi agafat la temperatura adequada i les masses hagin crescut posa’ls-hi una mica de farina pel damunt i fer un parell de talls amb un ganivet ben afilat

– Posar la safata amb els pans al  forn i abaixar la temperatura d’aquest a 225º

– Quan porti 5 minuts al forn obrir uns segons la porta perquè surti el vapor i continuar amb normaliat la cocció durant 40 minuts més

– Si veieu que se us cou massa per la part de dalt podeu posar un paper d’alumini per sobre per evitar que es cremi, que cada forn és un món!

5

I és clar, amb una setrillera rústica el pa amb oli està molt més bo!

firma

Detallets DIY de Sant Esteve

Sé que esteu més que fartes del menjar, les decoracions de Nadal i tota la pesca, però no podia deixar passar aquestes festes sense ensenyar-vos les quatre xorrades que vaig fer per Sant Esteve, quan va venir la família a dinar a casa.

Seieu al sofà i xafardeu una mica a través de les fotografies, espero que us agradi!

2 llimonada

3 llimonada

La rebuda era amb una llimonda casolana amb un toc de romaní, servida pel Sr. Pots

1 aperitiu

Mentre s’esperaven començaven l’aperitiu amb uns daus de gelatina de martini i olives

4 aperitiu

I després sí que ja començava el menjar. Ho tenien tot apuntat en una minuta perquè no es perdéssin cap detall dels plats, i en una bosseta especial hi havia els plats de l’aperitiu i un kit de tovalló i coberts de fusta.

6 xips

7 xips

8 xips

El primer, les xips vegetals, de moniato, yuca i remolatxa.

9 bombons

Després bombons de foie amb xocolata… falten també unes culleretes cruixents amb hummus però no vaig tenir temps de fer-ne fotos!

plats

I els plats principals, canelons d’ànec a la taronja i bacallà gratinat amb all i oli a la mel i ceba caramelitzada al pedro ximenez.

14 culant

Per continuar, coulant de turró de xixona (el turró també el vaig fer jo!) i licor de xocolata.

polvorons

16 panettone

Per acabar dolços nadalencs, casolans, és clar. Polvorons, panettone, de tot una mica vaja.

sabó

I cada començal tenia el seu detallet, o bé uns llumins o un sabó fet a mà (aviat us explico com el vaig fer!)

esquitx cansat

I és clar, amb tantes coses casolanes i tanta gent rondant per casa, un acaba baldat… i sinó que li preguntin a l’Esquitx!

Espero que us portin moltes cosetes els reis, i sí! per fi tornem a la normalitat!! 😉

PD. Les ampolletes de plàstic de la llimonada, les llaunes de l’aperitiu, els coberts de fusta, les canyetes, els motlles de turró i de panettone… vaja totes les pijades vàries són de la botiga Maria Lunarillos

firma

Caixetes de llumins ben dolços

Galetes en forma de llumins? I perquè no?

portada

La idea la vaig treure de la revista de la Thermomix d’aquest Nadal. Es tracta de fer una massa de galetes típica, ja sigui la de  mantega o una com la que va fer la Lourdes sense lactosa. A l’hora de fer la forma heu de fer tires de la mida de la capsa, les poseu al forn, i quan surtin mulleu la punta amb xocolata, o si voleu que es vegi vermell com en les meves, en comptes de fer servir xocolata normal feu-ho amb candy melt de color vermell.

llumins

Jo he posat uns 6 llumins per caixa, perquè no volia que quedéssin massa fines i es trenquéssin les galetes.

Després ja només queda tunejar les caixes de llumins. Amb cartrulines divertides o adequades per a l’ocasió (en el meu cas són un pack que vaig comprar al lidl amb motius de Nadal), tallem un quadradet per dalt i un per a sota de la caixa, els enganxem, i perquè tingui l’efecte desgastat podem passar-hi una mica de tinta pels costats de la cartrulina.

llumins a prop

Tan senzill com això, i tenim un detallet ben mono oi? A més, si no teniu temps de fer-los per Reis, crec que poden servir per a qualsevol ocasió una mica especial canviant el tipus de paper, jo segur que repeteixo!

llumins aprop2

 

No hi ha fotos del pas a pas, però si teniu qualsevol dubte ja sabeu que podeu preguntar el que calgui!

firmatt

Fent torrons…i gaudint regalant-los

Aquest any el meu esperit nadalenc s’ha traduit en ganes de fer mil detalls. Convertir en especials petites coses quotidianes, i aprofitar per regalar-les a aquelles persones que m’envolten i que durant tot l’any aguanten les meves neures.

DSC_0018

Si em seguiu per Instagram o Facebook heu pogut veure que he fet sabó, turrons, gameboys de feltre, galetes de xixona… estoy que me salgo! I encara queden moltes més coses dins el meu caparró com els polvorons, els panettones, tunejar la taula de Sant Esteve… vaja, que espero tenir temps de tot!

Però avui anem al que anem…torrons fàcils , bons, i amb una presentació DIY que enamora.

TORRÓ DE XOCOLATA AMB QUICOS

Ingredients

250g de xocolata negra fondant

250g de xocolata amb llet

80g de llard de porc

100g de quicos

Passos a seguir per a dues tabletes

Primer es fonen les xocolates al bany maria i s’hi incoropora la llard. Quan ja està desfet i integrat s’hi afegeixen els quicos, es remena una miqueta i s’aboca dins del motlle (jo vaig comprar motlles especials, però serveix el  llom d’un tetra brick de llet). Es deixa reposar a la nevera durant unes horetes i ja el tenim llest per regalar!

turró1

La meva mare va aparèixer a casa amb 12 caixes de fusta per a fer torrons, i jo no me’n vaig poder estar i les he tunejat una miqueta, us agraden?

turró2

turró3

Només porten un paper tipus scrap enganxat a la part de dalt, una cinta al voltant, i per donar-li un toc nadalenc una petita decoració enganxada amb silicona.

caixes

És una manera diferent de rebre i regalar un dolç típic oi?

paquetet

Ja tinc els paquetets preparats! Venen acompanyats d’una caixeta de llumins que ben aviat us ensenyo com fer!

firmatt

Caseta de gingebre i cumple blog

Doncs sí, qui ho havia de dir, just avui fa 1 anyet que vaig obrir aquest racó, la meva petita finestra al món!

bones festes

Sé que és un tòpic, però cada dia el temps em passa més ràpid… serà que m’estic fent gran!? Sigui com sigui aquí estic, amb la mateixa il·lusió, o fins i tot més, que quan vaig començar. Amb mil idees que cada dia fan saltirons dins del meu cap esperant tenir uns minuts per fer-se realitat… l’altre dia algú em va preguntar en un comentarl al Facebook… cada dia fas alguna cosa? (referint-se a costura, DIY, etc) … i em va fer pensar; Cada dia potser no, perquè malauradament  no tinc prou hores, però, si que és cert que aprofito cada moment que tinc… m’agrada fer coses i sentir que la creativitat no es queda només dins del meu cap, de fet crec que per mi és com una teràpia.

CASA

Aquests dies estic liada amb un munt de detalls de Nadal, regalets de costura, turrons varis i també aquesta caseta de galeta de gengibre. Quan la vaig veure a l’Ikea per uns 3 eurets no me’n vaig poder estar! És una xorrada més que fa que les festes nadalenques, a part d’aportar-te uns quants kilos com a regal, siguin més divertides.

caseta2

Tinc moltes cosetes per ensenyar-vos, però fins que el dia 26 no vinguin a dinar tots a casa no us les podré anar mostrant, ara bé, ja us avanço que m’he fet un vestit del que n’estic molt orgullosa, els comensals tindran uns regalets d’allò més especials i la decoració de la taula no té desperdici!

Gràcies una vegada més per fer possible aquest anyet, pels vostres comentaris i les paraules maques que em dieu per aquí, pel mail, pel facebook, instagram… sou genials!

firmatt

Agafadors cupcake per a la mama

Dissabte va ser l’aniversari de la meva mare, i com que fa poc que ha “semiestrenat” cuina, vaig decidir regalar-li alguna cosa per la cuina que li pogués ser útil, però que a la vegada fos decoratiu.

agafadors

Ja vau poder veure els agafadors que vaig fer en el seu dia amb forma de cupcake, doncs aquesta vegada els he fet iguals però amb doble de buata perquè siguin més resistents a l’escalfor.

davantal

I ja que hi era vaig fer un davantalet a conjunt!

pot

Per embolicar el regal vaig posar-ho tot dins d’un pot i vaig estrenar les noves targetes que vaig encarregar fa unes setmanes a la Carmen de Mi Low Cost Blog…Va quedar mono però pobre quan va treure-ho tot del pot estava una miqueta arrugat jeje però res que no arregli un cop de planxa!

firmatt

Restaurant ÀBAC

Aquest dissabte he anat amb una amiga al restaurant ÀBAC; Una d’aquelles experiències que tens poques vegades a la vida, i que val la pena viure i saborejar-ne cada petit detall, doncs no es menja cada dia en un restaurant amb dues estrelles Michelin, oi?

abac collage

Vam reservar taula a través de “El Tenedor”, i l’experiència ja va començar a ser curiosa quan des del restaurant ens van enviar un mail dient-nos que haviem de vestir Business Casual. Ja ens teniu enviant-nos whatsaps a munt i avall… què et posaràs? què coi vol dir exactament això? Conclusió: elegant però informal! I així va ser, dos vestidets negres i la mar de mones, a punt per anar cap a Barcelona, patint per si anavem massa mudades o massa poc jeje

Arribem i podem aparcar a la porta, perfecte, així no l’hem de liar demanant que ens obrin el garatge per clients! Una vegada a dins, es presenten diversos cambrers i el somelier, tots molt atents i simpàtics, preocupats en tot moment perquè estiguéssim a gust, però amb un toc relaxat i sense arribar a ser pesats.

I ara ja sí… comença l’espectacle, seieu al sofà còmodament i prepareu-vos per deleitar-vos (només amb la mirada, ho sento!) amb el menú degustació.

 

pinya colada

 Comencem amb un entrant, servit de manera espectacular, doncs el congelen davant teu amb nitrogen: Nitro passió i coco amb pinya al coriandre amb ron; la seva versió de la pinya colada.

foie

Focaccia de foie gras i mantega de foie gras amb terres de blat de moro i gelat de mole

bloody mary

Neu de bloody mary amb mariscs i salaons

porros

Petits porros confitats amb romesco gelat i carbó fumat

navalles

Tsudanaki de navalles i shitake... no sé si realment aquest és el nom del plat perquè quan ens el van servir ens van dir que erem  les primeres en provar-lo, doncs era una innovació del xef. Si era realment així no podia haver estat a la carta encara, però vaja, el que sí que és cert és que eren navalles, amb un gust contundent, però molt bo.

mozzarella

Esferes de Scamorza fumada amb tomàquets, rúcula, alfàbrega i oli d’oliva

steak tartar

Bistec tàrtar fumat “cafè de París” vedella amanida, rovell cuit, vel de mostassa i cruixent de vedella

pinyons carbonara

Pinyons a la carbonara tractats com un rissotto amb rovell d’ou i tòfona “Albidum pico”

roger

Rogers meditarranis

ploma

Ploma ibèrica i foie gras amb esbergínies al carbó

cupcake

Cupcake de merengue i yuzu

fruites del bosc

Sota cotofluix de sucre i flors, neu de iogurt, cruixent de galeta i gelat

mel i mató

La seva  versió del mel i mató

petit fours collage

Petit fours

I quan acabes de degustar tot això, efectivament, vé l’hora de pagar … el moment més dolorós! El menú val 135€, begudes a part… i et preguntes, val la pena? Bé, jo no sóc crítica gastronòmica, tot i que no m’importaria jiji i la meva conclusió és que una vegada a l’any estaria bé poder fer una petita fugida a un món irreal com aquest, en el que la creativitat, la passió i la  innovació són el més importat, i no et fixes en el que t’estàs gastant (o no gaire).

Però també sóc objectiva, i tot i que no hi ha res que no m’hagi agradat, considero que un menú degustació hauria d’estar pensat perquè aquell qui el tasta pugui gaudir de coses molt diferents, tant en gustos, com en ingredients, tècniques i textures. En aquest cas, tot el menú tenia una continuitat, que està molt bé, però vaig trobar a faltar una mica de risc, doncs semblava que cada plat era un cosí de l’anterior, molt gelat, textures molt semblants com la de les miques o sorra que apreixia en molts plats, i ingredients repetits com les navalles o el foie, amb el munt que n’hi ha per tastar!

Però vaja, que sí, que hi tornaria amb els ulls tancats, i més per celebrar d’una manera especial el comiat de soltera d’una amiga, com va ser el cas.

Ah! i per acabar la vetllada, el xef Jordi Cruz ens va sortir a saludar i a preguntar què ens havia semblat, o sigui que va ser un final rodó, per una nit inoblidable!

firmatt

Blondies en closca d’ou

Quan vaig començar a pensar què podia regalar-li a una de les meves millors amigues pel seu aniversari (feia 30 anys!!) se’m van passar pel cap un munt de coses, però vaig ser capaç de centrar-me i decidir-me per una temàtica en concret. Ella és amb qui vaig als cursos de cuina que faig de tant en tant (Lujuria vegana, Daniel Jordà…) i és amb qui comparteixo la passió pel pa casolà i la rebosteria, a més a més es casa aquest estiu, i em va demanar si l’ajudaria a fer alguna coseta DIY per la decoració… o sigui que amb una idea d’aquí i una d’allà, podia quedar un regal la mar de maco.

Li vaig fer un “pack” que duia; un potet de melmelada com el que us vaig ensenyar fa uns dies, unes galetes recobertes de xocolata i decorades amb transfer, un brownie molt especial i un llibre per a organitzar la teva boda donant-li un toc personal. Finalment va resultar que el llibre ja el tenia i l’he hagut de canviar jeje però la resta va triomfar i us ho vull explicar amb deteniment perquè tot i ser coses entretingudes val la pena si vols fer-li un detallet diferent  a algú. Les idees tant de les galetes com del brownie són tretes de La receta de la felicidad (al final com que he hagut de canviar el llibre li he comprat el llibre del blog, que pinta molt bé).

brownies

Avui us ensenyo com fer els brownies amb closca d’ou, però no de xocolata negra com els que veieu a les fotografies, sinó de xocolata blanca, o blondies, doncs abans de regalar-li a ella els que veieu, vaig fer proves amb els  de xocolata blanca i per decisió unànime… van triomfar molt més, són més esponjosos i lleugers… et menjaries tota la ouera!

Va, no m’enrotllo més i us poso la recepta, ja veureu que és més senzill del que us imagineu!

Necessitem:

–          6 closques d’ou

–          2 ous

–          150g de xocolata blanca

–          75g de farina

–          100g de sucre

–          75g de mantega (jo li poso oli de girasol)

–          1 culleradeta d’essència de vainilla

–          1 polsim de sal

Preparem les closques:

Amb la puntxa d’un obridor fem un foradet a la part  inferior de l’ou. A poc a poc l’anem fent prou gran com perquè pugui sortir el rovell i la clara i perquè posteriorment hi pugui cabre la punta de la mànega pastissera.

Quan tinguem els ous buits els posem en un bol ple d’aigua i sal durant uns 30 minuts. Sobretot hem de procurar que els ous quedin ben submergits dins l’aigua.

Quan hagi passat  la mitja hora traiem els ous del bol i els buidem l’aigua que hi hagi dins, els posem sobre un paper de cuina perquè s’assequin, i quan estiguin eixuts hi posem una mica d’oli de girasol pel forat i  procurem que l’interior de la closca quedi ben impregnada d’oli, després ja els podem tombar i treure l’excedent d’oli que hi hagi.

Ja podem anar preparant la safata de metall típica de fer muffins, i a cada forat i afegim una tira de paper d’alumini per fer com de coixinet perquè quan hi col·loquem els ous aquests no es moguin.

Fem el Blondie:

Precalentem el forn a 180º.

Poc a poc anem escalfant la xocolata blanca en un bol al microones, en intervals de 30 segons i a  temperatura de descongelar, vigilant que no es cremi, barrejar amb la mantega i reservar.

En un altre bol batem els ous i el sucre fins que estiguin ben dissolts, i aleshores afegir-hi la farina, la sal i posteriorment la barreja de xocolata i mantega que teniem reservada.

Posem la barreja en una manega pastissera i amb molta cura anem omplint les closques d’ou que teníem preparades fins aproximadament 3 / 4 parts. Si en sobra es pot utilitzar la barreja per fer un blondie normal en un motlle petit dels que tinguis per casa.

Posem els ous, ja farcits, al forn durant uns 15-20 minuts. Quan els treiem és recomanable aprofitar per treure els trossos de blondie que hagin sobresortit de la closca i netejar qualsevol taca que hagi quedat, doncs quan es refreden és molt més complicat de fer.

Finalment quan estiguin freds els posem dins de l’ouera… i ja estan a punt per a regalar, triomfes segur!

blondiesenclosca

firmat

Melmelada de kiwi

Des que fa tres anys ens vam comprar la Thermomix no és exagerat si dic que la meva vida ha canviat. Hem après a menjar més sà i més variat, i a innovar sense por.

Crec que la relació amb la famosa maquineta passa per diverses fases, com si d’una parella es tractés. I no, no m’he tornat boja, ara m’explico.

Al principi quan la compres entres en una espiral de passió, tot el dia faries coses amb ella, en parles a tot arreu, sembla que no es pugui cuinar d’una altra manera… és l’enamorament químic, però a partir dels dos anys aquest enamorament canvia, i no vol dir que deixis de fer-la servir, però ja no en parles tant i la incorpores en el teu dia a dia d’una manera natural. De fet hi ha dies en els que et planteges si realment és tan bona, i si no podries fer el mateix sense ella (sembla mentida que ja no te’n recordis del què era quan tot se’t cremava o quan no sabies com fer-t’ho per cuinar al vapor). Comences fins i tot a trobar-li pegues, que també en té, com per exemple que no pots deixar les coses preprogramades perquè quan arribis et trobis el menjar fet, i et planteges arribar a fer-li el salt i comprar-te una olla programable! Finalment però, arribes a  un punt d’estabilitat en el que te n’adones que és el millor que t’hagués pogut passar, que la valoris no vol dir que no puguis cuinar d’una altra manera, però simplement les dues necessiteu el vostre espai, perquè els moments que passeu juntes siguin de qualitat. En resum, que jo faig servir la thermomix cada dia i per moltes coses, però poc a poc vaig tenint la ment més oberta a la cuina tradicional.

Avui però, us presento una recepta que amb la thermomix es fa molt més fàcil i ràpida, i t’assegures que no s’enganxarà, a la vegada que durant aquella mitja hora no t’has de preocupar de remenar, sinó que pots aprofitar com he fet jo per dissenyar unes etiquetes per quan toqui envasar la melmelada que s’està fent.

La recepta és la següent:

recepta

I aquestes són les etiquetes: kiwi2. Les deixo perquè pugueu imprimir-les i fer-les servir.

kiwifinal2

Respecte els pots, jo habitualment reciclo els  que tinc per casa, i això fa que cada un sigui d’una mida diferent. Però si no en teniu o voleu fer un regalet la mar de mono i necessiteu que els pots tinguin tots la mateixa mida i estiguin en perfecte estat, l’ideal diuen que és comprar-los en aquesta pàgina.

D’altra banda, si voleu començar a dissenyar les vostres pròpies etiquetes per les melmelades i no sabeu com fer-ho visiteu aquesta web, que potser us pot anar bé.

firmat