Restaurant ÀBAC

Aquest dissabte he anat amb una amiga al restaurant ÀBAC; Una d’aquelles experiències que tens poques vegades a la vida, i que val la pena viure i saborejar-ne cada petit detall, doncs no es menja cada dia en un restaurant amb dues estrelles Michelin, oi?

abac collage

Vam reservar taula a través de “El Tenedor”, i l’experiència ja va començar a ser curiosa quan des del restaurant ens van enviar un mail dient-nos que haviem de vestir Business Casual. Ja ens teniu enviant-nos whatsaps a munt i avall… què et posaràs? què coi vol dir exactament això? Conclusió: elegant però informal! I així va ser, dos vestidets negres i la mar de mones, a punt per anar cap a Barcelona, patint per si anavem massa mudades o massa poc jeje

Arribem i podem aparcar a la porta, perfecte, així no l’hem de liar demanant que ens obrin el garatge per clients! Una vegada a dins, es presenten diversos cambrers i el somelier, tots molt atents i simpàtics, preocupats en tot moment perquè estiguéssim a gust, però amb un toc relaxat i sense arribar a ser pesats.

I ara ja sí… comença l’espectacle, seieu al sofà còmodament i prepareu-vos per deleitar-vos (només amb la mirada, ho sento!) amb el menú degustació.

 

pinya colada

 Comencem amb un entrant, servit de manera espectacular, doncs el congelen davant teu amb nitrogen: Nitro passió i coco amb pinya al coriandre amb ron; la seva versió de la pinya colada.

foie

Focaccia de foie gras i mantega de foie gras amb terres de blat de moro i gelat de mole

bloody mary

Neu de bloody mary amb mariscs i salaons

porros

Petits porros confitats amb romesco gelat i carbó fumat

navalles

Tsudanaki de navalles i shitake... no sé si realment aquest és el nom del plat perquè quan ens el van servir ens van dir que erem  les primeres en provar-lo, doncs era una innovació del xef. Si era realment així no podia haver estat a la carta encara, però vaja, el que sí que és cert és que eren navalles, amb un gust contundent, però molt bo.

mozzarella

Esferes de Scamorza fumada amb tomàquets, rúcula, alfàbrega i oli d’oliva

steak tartar

Bistec tàrtar fumat “cafè de París” vedella amanida, rovell cuit, vel de mostassa i cruixent de vedella

pinyons carbonara

Pinyons a la carbonara tractats com un rissotto amb rovell d’ou i tòfona “Albidum pico”

roger

Rogers meditarranis

ploma

Ploma ibèrica i foie gras amb esbergínies al carbó

cupcake

Cupcake de merengue i yuzu

fruites del bosc

Sota cotofluix de sucre i flors, neu de iogurt, cruixent de galeta i gelat

mel i mató

La seva  versió del mel i mató

petit fours collage

Petit fours

I quan acabes de degustar tot això, efectivament, vé l’hora de pagar … el moment més dolorós! El menú val 135€, begudes a part… i et preguntes, val la pena? Bé, jo no sóc crítica gastronòmica, tot i que no m’importaria jiji i la meva conclusió és que una vegada a l’any estaria bé poder fer una petita fugida a un món irreal com aquest, en el que la creativitat, la passió i la  innovació són el més importat, i no et fixes en el que t’estàs gastant (o no gaire).

Però també sóc objectiva, i tot i que no hi ha res que no m’hagi agradat, considero que un menú degustació hauria d’estar pensat perquè aquell qui el tasta pugui gaudir de coses molt diferents, tant en gustos, com en ingredients, tècniques i textures. En aquest cas, tot el menú tenia una continuitat, que està molt bé, però vaig trobar a faltar una mica de risc, doncs semblava que cada plat era un cosí de l’anterior, molt gelat, textures molt semblants com la de les miques o sorra que apreixia en molts plats, i ingredients repetits com les navalles o el foie, amb el munt que n’hi ha per tastar!

Però vaja, que sí, que hi tornaria amb els ulls tancats, i més per celebrar d’una manera especial el comiat de soltera d’una amiga, com va ser el cas.

Ah! i per acabar la vetllada, el xef Jordi Cruz ens va sortir a saludar i a preguntar què ens havia semblat, o sigui que va ser un final rodó, per una nit inoblidable!

firmatt

Blondies en closca d’ou

Quan vaig començar a pensar què podia regalar-li a una de les meves millors amigues pel seu aniversari (feia 30 anys!!) se’m van passar pel cap un munt de coses, però vaig ser capaç de centrar-me i decidir-me per una temàtica en concret. Ella és amb qui vaig als cursos de cuina que faig de tant en tant (Lujuria vegana, Daniel Jordà…) i és amb qui comparteixo la passió pel pa casolà i la rebosteria, a més a més es casa aquest estiu, i em va demanar si l’ajudaria a fer alguna coseta DIY per la decoració… o sigui que amb una idea d’aquí i una d’allà, podia quedar un regal la mar de maco.

Li vaig fer un “pack” que duia; un potet de melmelada com el que us vaig ensenyar fa uns dies, unes galetes recobertes de xocolata i decorades amb transfer, un brownie molt especial i un llibre per a organitzar la teva boda donant-li un toc personal. Finalment va resultar que el llibre ja el tenia i l’he hagut de canviar jeje però la resta va triomfar i us ho vull explicar amb deteniment perquè tot i ser coses entretingudes val la pena si vols fer-li un detallet diferent  a algú. Les idees tant de les galetes com del brownie són tretes de La receta de la felicidad (al final com que he hagut de canviar el llibre li he comprat el llibre del blog, que pinta molt bé).

brownies

Avui us ensenyo com fer els brownies amb closca d’ou, però no de xocolata negra com els que veieu a les fotografies, sinó de xocolata blanca, o blondies, doncs abans de regalar-li a ella els que veieu, vaig fer proves amb els  de xocolata blanca i per decisió unànime… van triomfar molt més, són més esponjosos i lleugers… et menjaries tota la ouera!

Va, no m’enrotllo més i us poso la recepta, ja veureu que és més senzill del que us imagineu!

Necessitem:

–          6 closques d’ou

–          2 ous

–          150g de xocolata blanca

–          75g de farina

–          100g de sucre

–          75g de mantega (jo li poso oli de girasol)

–          1 culleradeta d’essència de vainilla

–          1 polsim de sal

Preparem les closques:

Amb la puntxa d’un obridor fem un foradet a la part  inferior de l’ou. A poc a poc l’anem fent prou gran com perquè pugui sortir el rovell i la clara i perquè posteriorment hi pugui cabre la punta de la mànega pastissera.

Quan tinguem els ous buits els posem en un bol ple d’aigua i sal durant uns 30 minuts. Sobretot hem de procurar que els ous quedin ben submergits dins l’aigua.

Quan hagi passat  la mitja hora traiem els ous del bol i els buidem l’aigua que hi hagi dins, els posem sobre un paper de cuina perquè s’assequin, i quan estiguin eixuts hi posem una mica d’oli de girasol pel forat i  procurem que l’interior de la closca quedi ben impregnada d’oli, després ja els podem tombar i treure l’excedent d’oli que hi hagi.

Ja podem anar preparant la safata de metall típica de fer muffins, i a cada forat i afegim una tira de paper d’alumini per fer com de coixinet perquè quan hi col·loquem els ous aquests no es moguin.

Fem el Blondie:

Precalentem el forn a 180º.

Poc a poc anem escalfant la xocolata blanca en un bol al microones, en intervals de 30 segons i a  temperatura de descongelar, vigilant que no es cremi, barrejar amb la mantega i reservar.

En un altre bol batem els ous i el sucre fins que estiguin ben dissolts, i aleshores afegir-hi la farina, la sal i posteriorment la barreja de xocolata i mantega que teniem reservada.

Posem la barreja en una manega pastissera i amb molta cura anem omplint les closques d’ou que teníem preparades fins aproximadament 3 / 4 parts. Si en sobra es pot utilitzar la barreja per fer un blondie normal en un motlle petit dels que tinguis per casa.

Posem els ous, ja farcits, al forn durant uns 15-20 minuts. Quan els treiem és recomanable aprofitar per treure els trossos de blondie que hagin sobresortit de la closca i netejar qualsevol taca que hagi quedat, doncs quan es refreden és molt més complicat de fer.

Finalment quan estiguin freds els posem dins de l’ouera… i ja estan a punt per a regalar, triomfes segur!

blondiesenclosca

firmat

Melmelada de kiwi

Des que fa tres anys ens vam comprar la Thermomix no és exagerat si dic que la meva vida ha canviat. Hem après a menjar més sà i més variat, i a innovar sense por.

Crec que la relació amb la famosa maquineta passa per diverses fases, com si d’una parella es tractés. I no, no m’he tornat boja, ara m’explico.

Al principi quan la compres entres en una espiral de passió, tot el dia faries coses amb ella, en parles a tot arreu, sembla que no es pugui cuinar d’una altra manera… és l’enamorament químic, però a partir dels dos anys aquest enamorament canvia, i no vol dir que deixis de fer-la servir, però ja no en parles tant i la incorpores en el teu dia a dia d’una manera natural. De fet hi ha dies en els que et planteges si realment és tan bona, i si no podries fer el mateix sense ella (sembla mentida que ja no te’n recordis del què era quan tot se’t cremava o quan no sabies com fer-t’ho per cuinar al vapor). Comences fins i tot a trobar-li pegues, que també en té, com per exemple que no pots deixar les coses preprogramades perquè quan arribis et trobis el menjar fet, i et planteges arribar a fer-li el salt i comprar-te una olla programable! Finalment però, arribes a  un punt d’estabilitat en el que te n’adones que és el millor que t’hagués pogut passar, que la valoris no vol dir que no puguis cuinar d’una altra manera, però simplement les dues necessiteu el vostre espai, perquè els moments que passeu juntes siguin de qualitat. En resum, que jo faig servir la thermomix cada dia i per moltes coses, però poc a poc vaig tenint la ment més oberta a la cuina tradicional.

Avui però, us presento una recepta que amb la thermomix es fa molt més fàcil i ràpida, i t’assegures que no s’enganxarà, a la vegada que durant aquella mitja hora no t’has de preocupar de remenar, sinó que pots aprofitar com he fet jo per dissenyar unes etiquetes per quan toqui envasar la melmelada que s’està fent.

La recepta és la següent:

recepta

I aquestes són les etiquetes: kiwi2. Les deixo perquè pugueu imprimir-les i fer-les servir.

kiwifinal2

Respecte els pots, jo habitualment reciclo els  que tinc per casa, i això fa que cada un sigui d’una mida diferent. Però si no en teniu o voleu fer un regalet la mar de mono i necessiteu que els pots tinguin tots la mateixa mida i estiguin en perfecte estat, l’ideal diuen que és comprar-los en aquesta pàgina.

D’altra banda, si voleu començar a dissenyar les vostres pròpies etiquetes per les melmelades i no sabeu com fer-ho visiteu aquesta web, que potser us pot anar bé.

firmat

Bombó de gorgonzola i mousse de maduixa

Una de les meves aficions és la cuina. Crec que en el fons és com la costura o les manualitats, crees alguna cosa amb les teves pròpies mans i hi poses tota la il·lusió del món, però és que a més després comparteixes aquella creació amb algú que t’estimes i això no té preu.

Sovint xafardejant pels diversos blogs de cuina que segueixo trobo receptes especials, habitualment senzilles, però amb les que obtens un gran resultat, així que si us sembla bé, de tant  en tant compartiré amb vosaltres algunes d’aquestes petites troballes que us faran quedar la mar de bé en aquell dinar familiar o sopar romàntic 🙂

Avui la recepta són uns bombons de formatge gorgonzola amb mousse de maduixa. Quan vaig veure com de monus li havien quedat a la Cuina de l’Eri, de seguida em vaig guardar la recepta sabent que cauria ben aviat… i finalment ha arribat el dia!

Hi he fet algunes variacions adaptant-la als ingredients que tenia més a mà, i per donar-los forma he fet servir uns motlles per a bombons amb forma de cor, eren del meu germà, que ens va deixar fa poc més de dos anys, i sempre que faig servir alguna cosa seva sembla que el resultat encara sigui més especial.

bombo gorgonzola

Fer els bombons és molt senzill, només cal:

Posar a hidratar les dues fulles de gelatina en dos gots d’aigua per separat durant uns 10 minuts.

Escalfar 100ml de nata, una miqueta de sal i els trossos de formatge fins que es desfaci. Després afegir-hi la fulla de gelatina escorreguda i remenar fins que es disolgui. Ja es poden omplir els motlles fins aproximadament 3/4 de la seva capacitat, deixar refredar una estoneta a temperatura ambient i posteriorment posar al congelador.

Mentrestant preparem la mousse de maduixa. Jo per fer-la vaig fer servir maduixes naturals i sucre, deixant-ho en una olla a foc mig uns 15 minuts fins que tens una pasta, però també es pot fer directament amb mermelada. S’escalfa i s’hi afegeix la fulla de gelatina restant fins que es dissolgui. En un bol muntar la nata i afegir-la a poc a poc amb la barreja de melmelada i gelatina. Treure els motlles del congelador (mirant que el contingut estigui congelat) i acabar-los d’omplir  amb la barreja de maduixa que acabem de fer. Tornar a posar els motlles al congelador.

Uns 20 minuts abans de consumir-los, desmotllar-los i deixar-los a temperautra ambient.

Finalment els decorem per donar-los un toc més de color, jo en aquest cas he fet servir trossets de frambuessa cruixent que vaig trobar a l’apartat gourment del Lidl.

I ja està! a disfrutar!!

firmat

Galetes amb pistola i un DIY amb oueres

La psicologia no és una professió fàcil. Jo em dedico principalment a la rehabilitació de persones amb dany cerebral adquirit, i això vol dir que cada dia treballes amb gent que fins aquell moment havia tingut una vida normal, com tu i com jo, i que per una absurda decisió de l’atzar han passat a ser pacients i han d’aprendre a viure una nova vida, que en moltes ocasions, no és gens fàcil ni agradable. Però  no només ells han d’assumir aquest canvi, sinó que també ho han de fer les seves famílies, doncs són un pilar fonamental de tot el procés, i sense elles tot seria molt més complicat.

La veritat és que, ni que potser quedi malament dir-ho, amb els anys he desenvolupat una habilitat perquè no m’afectin en excés les desgràcies de la gent, i així poder fer la meva feina de manera eficaç sense que això repercuteixi negativament en la meva vida personal. Però això, que habitualment faig sense problema, de vegades no és tan fàcil quan el teu pacient és el familiar d’algú del teu entorn.

El cas és que aquestes coses et fan recapitular i pensar que tots agraïm un detall de tant en tant, perquè sí.  Vivim la vida com si ens perseguíssin i sovint no recordem  que estaria bé parar i disfrutar dels detalls insignificants, que en el fons són els que ens fan gaudir  del moment.
Així que havia quedat que li deixaria a una persona propera uns articles  per llegir sobre un tema que no és massa agradable, i vaig pensar que potser si acompanyava aquelles lectures amb un petit toc de dolçor, se li faria més amè, i sabria que el que tenia entre mans eren més que unes simples fotocòpies, sinó que eren un trocet d’una tarda de diumenge pensant en com arrencar-li un petit somriure.

I dit i fet, aquesta és la recepta de les galetes que li vaig preparar.

galetes recepta

Però abans que us poseu a fer-les, tingueu en compte que estan fetes amb pistola, i que per tant la massa és menys manejable, doncs està pensada per poder –les fer amb aquesta maquineta. A mi m’encanta fer-la servir, i sempre que he de fer un detall penso en ella, doncs és senzill, ràpid i el resultat és molt maco. Va ser un regal de reis de fa dos anys, que tot i que en un principi no m’ho pensava pas, està més que amortitzat!

Aquí teniu la presentació final de les galetes. Feia dies que per casa rondaven unes oueres  de cartró que vaig decidir guardar perquè sabia que un dia em farien servei, i goita! Amb paper, tisores i una cinta han quedat ben mones… i la resta de galetes que no hi cabien… ens les vam menjar  a casa… ja no en queda ni una!

galetes fotos

Funda per a coberts

Abans de Nadal vaig fer una comanda de teles per internet a una pàgina plena de coses japoneses; Modes4u. La primera vegada que vaig veure la pàgina vaig pensar… quina frikada! però después remenant vaig veure que hi havia coses la mar de maques, i em vaig animar a comprar-ne algunes. N’hi havia moltes per triar, i finalment vaig decidir-me per unes teles una mica infantils per fer alguns regals, i entre elles n’hi havia també algunes de plastificades.

Així doncs l’altre dia vaig cosir el meu primer projecte smb aquest tipas de tela. Com que era la primera vegada vaig preferir fer una coseta petita, per si decàs! i vaig fer bé, ja que no sé perquè el fil que anava per la part plastificada no m’ha acabat de quedar del tot bé.. però bé, hauré de seguir investigant. Aquí us deixo les fundes de coberts que vaig fer, ja que des del Setembre procurem emportar-nos per dinar la carmanyola de casa vaig pensar que seria útil.

funda coberts

La tela interior, que és la del ziga zaga taronja és la plastificada, mentre que l’exterior és tela normal, la teoria és que així serà més higiènic per posar-hi els coberts bruts.. ja ho veurem!

Agafadors de ganxet

L’entrada d’avui és d’una cosa que no he fet jo, però que m’agrada taaaant i he seguit de tant aprop tot el procés, que es mereix que tothom ho vegi. Són uns agafadors de cuina fets per “LaIaiaLaia”. Vam començar gairebé al mateix temps les classes de trapillo, però una és alumna aventatjada i l’altra ejem jejeje

agafadors

Són genials o no? al final et faré un encàrreg 😉