Quines vacances!

Asseguda al sofà fet amb palets (que per cert encara no us he ensenyat!) fent una cocacola i unes patates amb la companyia de l’Esquitx, me n’adono de més coses de les que sóc capaç d’assumir. 

Ser psicòloga mai m’ha servit de gaire a nivell personal, més aviat al contrari, tinc tendència a estar en lluita constant amb el meu món interior, i us asseguro que això és esgotador. Sóc una persona impulsiva i visceral que de manera voluntària s’ha tancat en un pot quadrat ple de racionalitat, i clar, com podeu comprendre el meu cervell és una festa contínua…heu vist la pel·lícula Inside Out? m’encantaria veure la meva sala de control jejeje deu ser tot un espectacle digne d’una bona sessió de crispetes.

  

El cas és que tot i que ja sabia que aquest any faria vacances al Juliol, no volia desaparèixer com he fet i la intenció era dir-vos-ho i explicar-vos que ens veuríem a la tornada…però per una vegada no van servir de res les llistes i la planificació que ha estat marcant la meva vida els últims anys: l’ordinador es va fer malbé, vaig marxar a fer un trosset del Camino de Santiago jo sola… i a la tornada crec que ara ja sí puc dir obertament que tinc una crisi existencial, la crisi dels 30 potser?

Quan vaig fer els 21 vaig girar la meva vida cap per avall, i ara, tot i que no és ben bé el mateix, torno a ser un huracà que s’emporta per davant el què troba sense saber ben bé cap a on tirar. La veritat és que estic acostumada a no saber decidir, canviar d’opinió cada hora, i pensar més del compte, suposo que al final és inevitable i cadascú s’acostuma a viure amb un mateix, doncs tampoc ens queda altre remei. El que és realment perillós i em dol de tal manera que sembla que em clavin un punyal és que per culpa d’això hi ha gent que pateix…suposo que són els efectes colaterals.

Ja sé que les meves crisis personals us deuen importar ben poc, i ben fet que feu, però escriure-ho és la manera d’ordenar els pensaments i contextualitzar el què anireu veient per aquí.

firma

Segell Geisha carva conmigo

Vau veure el Carva Conmigo que va fer la Vero? La veritat és que si algú no s’atreveix a fer el seu propi segell és perquè no vol, amb les seves explicacions sembla fàcil i tot!

Vaig tard, ho sé, però se m’ha tirat el temps a sobre preparant les vacances…però vaja que al final no me n’he pogut estar i he fet el meu segell en forma de Geisha.

IMG_3594

L’he fet servir en un projecte costuril que m’he fet per aquest estiu i espero ensenyar-vos més endavant, a la vegada que l’he combinat amb el segell del nom de la Senyoreta Pots que em va regalar la pròpia Vero fa poquet!

I vosaltres, us animeu a perdre-li la por a les gúbies?

firma

Unes bamves diferents

Ja us vaig explicar que fa uns dies el Sr. Pots va fer 30 anys, i que la festa va ser una mica un record de les sèries de dibuixos animats més mítiques de la seva infància… havent nascut a la dècada dels 80 és evident que Bola de Drac va marcar la seva infància.

1

Sabent que és el fan número 1 del Son Goku de seguida vaig veure que una part del regal podrien ser unes bamves amb un dibuix del personatge de dibuixos animats. Amb aquesta idea al cap vaig començar a buscar per la xarxa i vaig acabar a la web de PimPam Creations. Aquest n’és el resultat!

2

3

En una de les bamves hi ha dibuixat el Goku de petit, amb cara d’enfadat… és una monada!

4 5

A la part exterior de l’altra hi ha dibuixat el Son Goku de gran quan es transforma en súper guerrer.

6

La veritat és que si en foto us agraden, en directe són espectaculars! Estan molt ben fetes, i són tota una obra d’art! De fet m’agraden tant que estic pensant en fer-me’n unes de molt frikis per a mi!

7

A més, el Jordi, el noi que les fa, és súper amable i molt atent. Si voleu fer un regal original ja ho sabeu, amb unes bamves personalitzades triomfeu segur!

Aquest no és un post patrocinat ni molt menys. Simplement estic encantada amb el producte i el tracte rebut i em feia molta il·lusió que les veiéssiu perquè val la pena, que a més sovint és difícil pensar un regal per a nois…

Què us semblen?

firma

Llimones de feltre per al meu llimoner

Fa poc hem plantant un llimoner. Ens van dir que fins d’aquí un temps no esperem que ens doni llimones… deu ser que s’ha d’acostumar a casa nostra?

llimones de feltre

El cas és que l’altre dia vaig sortir a veure com estava el meu petit arbret i els seus companys… i no us ho creureu, ja hi havia llimones! Però no eren unes llimones qualsevol eh! Eren unes llimones dignes de la família Pots.

1

Són de feltre, fetes combinant els colors groc, verd i blanc.. i em direu que no li donen un aire al meu arbret?

2

Per fer-les he seguit una mica aquest tutorial, tot i que com que les meves no són posavasos i hauran de soportar les inclemències del temps, la qual cosa vol dir que segurament no duraran gaire, les he fet utilitzant cola en comptes de cosir cada trosset.

3

4

Pel què es veu aquest simpàtic llimoner s’ha impregnat de l’esperit DIY de casa nostra i estic segura que ben aviat els altres arbres fruiters que han arribat amb ell s’inspiren i ens deleiten amb fruites ben divertides a l’espera de que arribi el moment per collir les de debò!

5

Què us sembla? creieu que arrel d’això els veïns començaran a mirar-me “raro”? jejeje si ho fan és que són uns sosos!

Ja veieu que això d’avui no és una peça de vestir però està fet per i per a mi i amb tota la il·lusió del món perquè m’encanta donar-li vida al meu trosset de jardí, o sigui que vaig volant a enllaçar a RUMS.

Feliç dijous!

firma

Clauers de plástico mágico

No es fan 30 anys cada dia, i per celebrar que el Sr. Pots canviava de de dècada vaig organitzar una petita festa… excusa perfecta per deixar volar la imaginació i fer cosetes Made In Pots.

1

Com us podeu imaginar la festa va tenir un munt de detallets que la van fer única, però avui us vull ensenyar el regal que vaig fer per a cada un dels convidats perquè se l’emportéssin com a record.

Permeteu-me que us posi en situació, ja que crec que val la pena. No va ser una festa temàtica ni molt menys, però si que tenia un concepte, i era ser una espècie de revival dels dibuixos animats i videojocs de quan erem petits.

2

Tenint clar això i amb uns quants paquets de plástico mágico sota el braç vaig decidir fer clauers amb els dibuixos dels personatges preferits del Sr. Pots tipus Son Goku, les tortugues ninja, els bobobobs etc…

En una taula el Homer Simpson et recordava que agaféssis un clauer abans de marxar, tot acompanyat de les mítiques esponges de sucre i galetes amb forma de les cares de la família Simpson.

3

Cada clauer anava enganxat a un tros de cartolina amb un washitape i duia la seva nota  i dibuixet corresponent.

clauers plástico mágico

Heu fet mai alguna cosa amb plástico mágico? quan es comença a recargolar al for creues els dits perquè tot acabi bé i per sort així és, una passada! És molt senzill:

  1. Imprimeixes els dibuixos que vulguis en una impresora que no sigui làser. La mida que he utilitzat jo és d’aproximadament un quart de pàgina
  2. Fas el forat corresponent per después poder passar-li l’argolla del clauer
  3. Poses els dibuixos al forn a uns 170ª durant uns segons, ja veuràs que després de cargolar-se es tornen a quedar ben plans
  4. Els treus del forn i a sobre hi poses un paper de forn i alguna cosa que pesa com ara un libre per assegurar-te que queden perfectes, i ja estan llestos per regalar!

Jo l’he comprat a l’Abacus i de la marca Apli. firma

Organitzem el menú?

La setmana passada vam veure una mica d’inspiració sobre els family command i els menu planner… hi ha moltes opcions i maneres de fer-ho, però el cert és que cada família ha de trobar la manera d’organitzar-se els àpats sense que això suposi un mal de cap.

En un principi la idea era simplement ensenyar-vos unes fotos del meu menu planner, però com que m’heu anat preguntant qüestions més pràctiques, us poso un resumet de com m’ho faig a veure si us serveix per poder crear el vostre propi mètode. Espero que no se us faci pesat!

mercat2

Comprar el menjar de la setmana i pensar què menjaràs cada dia no sempre és l’escena de glamour que ens imaginem: un mercat francès ple de flors, tu anant ben mona amb una bicicleta vintage i posant les bosses de paper reciclat a la cistella…

Deixa de somiar i toca de peus a terra, en realitat anem de cul i no tenim mai temps per pensar què menjarem, i així estem, que acabem menjant pà amb tomàquet amb emobotit dia sí i dia també. Però ens agradi o no, el temps és bàsic, i dedicar 15 minuts a la setmana per pensar  ens evitarà futurs mals de cap. 

mercat3

Quan arriba el dijous m’assento i penso en el menú de la setmana, me l’apunto en un full i a partir d’aquí ja puc fer la llista de la compra. Per fer els menús segueixo unes premises bàsiques:

– A cada àpat hi ha d’haver un plat de verdura i un altre de proteïna

– Sempre que puc faig que el peix caigui a l’hora de sopar

– Mínim un dia a la setmana mengem llegum

– A casa no mengem massa hidrats de carboni entre setmana, tipus pasta, perquè els deixo pel cap de setmana, i perquè prefereixo menjar pa que no macarrons… són manies que vaig agafar fa uns anys quan vaig fer dieta i se m’ha quedat gravat

– A tot això hi cal afegir l’esmorzar a casa que acostuma a ser una torrada amb gall d’indi i un got de llet, una fruita a mig matí per no arribar afamada al dinar, i si puc un iogurt per berenar… però això  sovint és mission imposible.

llista

Us explico què faig:

– Anem a comprar al súper 1 vegada al mes; tots dos i habitualment acabem amb dos carros o un carro i una cistella… més que res que la llet, els papers de wc i de cuina i aquestes coses ocupen força

– Divendres sí, divendres no, vaig a comprar el peix i la carn. M’agarada anar a la botiga i mirar les pijadetes noves que tenen, però el temps vola, i llavors la gràcia del mètode és que a primera hora del matí envio un mail a la carnisseria i un altre a la peixeteria amb el que vull comprar,  i els hi dic que ho passaré a buscar a la tarda. Així quan passo a buscar el que he encarregat només em queda afegir-hi la pijadeta que vull, per exemple, si tenen una hamburguesa guai que coneixia, o un pintxo especial… vés a saber!

– Ah! al mateix temps que envio el mail al peix i a la carn, li envio un mail al Sr. Pots amb la llista de la fruita, i ell va a buscar el que cal… i sempre em sorprèn amb alguna altra cosa que no hi ha a la llista 🙂 … ell pobre sí que hi va cada setmana, crec que això és el que ens falta optimitzar!

mercat4

I finalment quan ja tinc la compra col·locada a les estanteries i a la nevera… només queda passar-ho al menú planner.

El primer que vaig fer era massa rebuscat. Tenia tot de targetes amb el nom dels plats més habituals, i segons si eren carn, peix, llegum o verdura estaven escrits en un paper de color diferent. Cada divendres havia d’invertir massa estona en treure les targetes i col·locar-les al dia corresponent… un lio vaja! Però us deixo una foto perquè us en feu a la idea (és de molt mala qualitat, ho sento! vaig fer la foto abans de desmontar-lo el dia de la mudança)

menu copia

 

El d’ara és molt més senzill i pràctic. Dos marcs de fotos de l’Ikea, tunejats amb uns tovallons de colors i washi tapes.

1

És el primer que veig quan entro a la cuina, potser no és massa maco ni massa elaborat, però amb un moment hi escric el que menjarem amb un rotulador veleda, i la següent setmana només l’he d’esborrar amb un paper i escriure el següent menú.

El fet de tenir-ho planificat prèviament fa que no hagi de pensar en el moment, i que només hagi de mirar el planning per saber què toca descongelar. Òbviament tot és orientatiu perquè surten imprevistos… i perquè per exemple fa anys que intento que els diumenges per sopar mengem pinya i mai ho aconsegueixo jejeje

Com ho feu vosaltres? Vull conèixer el vostre mètode!

Compreu al súper on-line? quina és la vostra experiència? Nosaltres ho hem provat un parell de vegades però no ens acaba de convèncer, m’ajudeu?

firma

Family comand center i menu planner

De vegades organitzar-se a casa pot ser una mica caòtic, per això quan vaig saber què eren els Family Comand Center em va semblar una idea genial; un raconet de la casa on tenir concentrada la informació  important del dia a dia. Us en ensenyo uns quants perquè veieu de què es tracta.

fc1

fc2

fc3

fc4

fc5

{1,2,3,4,5}

Què us semblen? són monos i útils no?

Nosaltres com que només som dos i l’Esquitx tampoc necessitem tantes coses, però el que sí que fem servir és el Menu Planner, vaja un planificador de menús de tota la setmana per no haver de pensar massa i tenir-ho tot controlat…evitant així menjar pà amb tomàquet cada nit per sopar!

mp1

mp2

mp3

mp4

mp5{1,2,3,4,5}

Hi ha moltes maneres de fer un organitzador de menús, us heu inspirat?

La propera setmana us ensenyo el que vaig fer jo per a casa, que ara que venim amb uns quants kilos de més després del Nadal, sempre va bé posar una mica d’ordre als àpats no?

firma

DIY: com fer sabó d’oli d’oliva

Fa un temps amb la Laia se’ns va acudir quedar per fer sabó… no en teniem ni idea de com es feia però quan això ha estat un impediment? Vam mirar i remirar per internet, informant-nos sobre si seria massa complicat, i home, s’ha de fer amb una mica d’amor però que potser no ho fem tot amb molt de carinyo? Doncs a fer sabó s’ha dit!

portada

Vam utilitzar un motlle de plumcake i ens van sortir uns 12 trossets com el que veus a la fotografia.

Abans de començar cal tenir en compte:

  • Utilitza guants de protecció i si en tens fins i tot ulleres i mascareta
  • Fes-ho en un lloc ventilat, a poder ser a l’aire lliure
  • Segueix els passos al peu de la lletra, a veure si la liarem!

A part del motlle, un bol gran, la batedora, una cullera gran per remenar al principi i guants es necessiten els següents ingredients.

Ingredients

Primer es posa l’aigua dins d’un bol i a poc a poc s’hi va afegint la sosa càustica (es troba a qualsevol drogueria) mentrestant es va removent amb la cullera o espàtula (no ho facis al revés que farà una reacció química i pot ser perillós!). Quan la sosa s’hagi dissolt es va integrant a la barreja a poc a poc l’oli d’oliva, sense deixar de remenar.

Arribats a aquest pas et pots passar així fins a 3 o 4 hores remenant fins que el sabó agafi la textura adequada, o bé, després de remenar a mà durant una mitja horeta, agafa la batedora i es formarà una espècie d’all i oli. Quan arribis a tenir aquesta textura és moment de posar la barreja al motlle de plumcake i deixar reposar durant unes 48 hores.

sabó

Nosaltres vam aprofitar i abans de posar la barreja al motlle hi vam col·locar trossets de fulles d’olivera del jardí, també podeu posar-hi essències o colorants en aquest moment. Després quan ja teniem la barreja al motlle vam posar-hi fulles senceres d’olivera per marcar cada porció.

sabó2

Passades 48 hores és moment de desmotllar i tallar les porcions. Un pic tallades es deixen assecar en un lloc fresc i sec… la teoria diu que durant uns 3 mesos, en el nostre cas crec que no hi he arribat pequè vam voler regalar-los per Nadal!

1

2

3

Per regalar-los hi he posat un trosset de punta, un de corda i una targeteta de la Senyoreta Pots que em va fer la Carmen de MiLowCostBlog.

5

4

Us animeu a provar-ho?

firma

Detallets DIY de Sant Esteve

Sé que esteu més que fartes del menjar, les decoracions de Nadal i tota la pesca, però no podia deixar passar aquestes festes sense ensenyar-vos les quatre xorrades que vaig fer per Sant Esteve, quan va venir la família a dinar a casa.

Seieu al sofà i xafardeu una mica a través de les fotografies, espero que us agradi!

2 llimonada

3 llimonada

La rebuda era amb una llimonda casolana amb un toc de romaní, servida pel Sr. Pots

1 aperitiu

Mentre s’esperaven començaven l’aperitiu amb uns daus de gelatina de martini i olives

4 aperitiu

I després sí que ja començava el menjar. Ho tenien tot apuntat en una minuta perquè no es perdéssin cap detall dels plats, i en una bosseta especial hi havia els plats de l’aperitiu i un kit de tovalló i coberts de fusta.

6 xips

7 xips

8 xips

El primer, les xips vegetals, de moniato, yuca i remolatxa.

9 bombons

Després bombons de foie amb xocolata… falten també unes culleretes cruixents amb hummus però no vaig tenir temps de fer-ne fotos!

plats

I els plats principals, canelons d’ànec a la taronja i bacallà gratinat amb all i oli a la mel i ceba caramelitzada al pedro ximenez.

14 culant

Per continuar, coulant de turró de xixona (el turró també el vaig fer jo!) i licor de xocolata.

polvorons

16 panettone

Per acabar dolços nadalencs, casolans, és clar. Polvorons, panettone, de tot una mica vaja.

sabó

I cada començal tenia el seu detallet, o bé uns llumins o un sabó fet a mà (aviat us explico com el vaig fer!)

esquitx cansat

I és clar, amb tantes coses casolanes i tanta gent rondant per casa, un acaba baldat… i sinó que li preguntin a l’Esquitx!

Espero que us portin moltes cosetes els reis, i sí! per fi tornem a la normalitat!! 😉

PD. Les ampolletes de plàstic de la llimonada, les llaunes de l’aperitiu, els coberts de fusta, les canyetes, els motlles de turró i de panettone… vaja totes les pijades vàries són de la botiga Maria Lunarillos

firma

2015: La reina de la festa

Sembla que quan s’acaba l’any tenim l’obligació de fer balanç, replantejar-nos vells propòsits i començar de nou, amb il·lusió i entusiasme… i tot i que reneguem, en el fons totes ho fem, perquè ens agrada estrenar sabates noves  i tenir una excusa per a plantar-nos un somriure als llavis, ni que sigui petit.

reina

En realitat però, res ha canviat entre ahir, avui i demà. Encetem un nou any, però si la nostra actitud durant el dia a dia segueix essent la mateixa, ens trobarem que d’aquí 365 dies tornarem a estar exactament en el mateix punt que avui.

No em puc queixar d’aquest 2014; he après a gaudir de les meves aficions, he iniciat una nova etapa a la llar de la família Pots, i he entrat a la trentena amb el cor encongit però àvid d’alegria… i tot i així crec que tinc una (bé, moltes, però avui em centro en aquesta) assignatura pendent.

2015

Està molt bé que em cusi la meva pròpia roba, que aprengui noves receptes, que m’encanti el món handmade, que gaudeixi fent manualitats, que hagi descobert la meva vessant més maruja i la compagini com puc amb la meva vida i la meva professió… però i jo com a dona on sóc? No sé tu, però jo em miro poc al mirall, sovint em descobreixo caminant amb les espatlles encongides i amb el cabell fet un nyap…

20152

M’he proposat tornar a buscar temps per pintar-me les ungles (i tornar a deixar de mossegar-me-les), provar nous pentinats, anar a caminar amb l’Esquitx sense endur-me el mòbil i donant-me temps per pensar en mi, perquè sí, vull ser la reina de la meva pròpia festa.

I tu, estàs preparada per ser la reina de la festa?

firma