Pantalons Lau

Avui us ensenyo l’última peça creada per aquests dies descobrint el món. Hores d’ara, si tot va sobre el previst em dec haver acostumat una mica a la manera de fer del Nepal i ja no em deu importar sortir al carrer de segons quines maneres.

1

Un exemple d’això són aquests pantalons, que tot i ser molt còmodes, quan els vaig tenir fets no m’hi veia pas amb ells posats… però suposo que t’acostumes a tot, i al final el què em costarà serà tornar-me a embutir dins uns texans.

2

Estan fets amb el patró Lau de la Jessy, i porten butxaques i puny a la cintura i als turmells.

3

4

A partir d’aquí s’acaben els posts programats, i no sé si el blog en sí, això ja ho veurem. Per ara aquests també els enllaçaré al RUMS.

Gràcies per Vero per la teva paciència, per ajudar-me a llevar-me del llit cada dia en els moments difícils fins i tot quan estava lluny de casa…i gràcies pels teus maratons de costura, que aniré moníssima vagi on vagi 😉

Gràcies a totes pels vostres ànims, i les paraules de suport que m’heu fet arribar durant tot aquest temps.

firma

Anuncis

Una ronyonera molt especial

Una de les coses més útils quan te’n vas de viatge és una ronyonera. M’encanten perquè et permeten tenir les mans lliures, i tot ben a prou teu i controlat. Me’n vaig cosir una pel Camino de Santiago que diria que ni us l’he ensenyat, a veure si tinc temps de fer-li fotos algun dia de la meva vida.

2

Aquesta que us ensenyo és molt especial perquè està fet a partir d’uns texans reciclats, i la Vero la va pintar perquè tingués molt de significat.

La part de fora és un pot obert d’on en surten papallones volant lliurement, mentre que quan obres la tapa surt una flor de lotus… és ben bé una metàfora de la meva vida.

3

4.1

4

Per darrere hi va escriure “tu Pots”, i podeu veure que es tanca amb un velcro ample molt còmode.

5

a

Estic enamorada de la meva ronyonera, i evidentment ja està voltant amb mi tots els racons que espero conèixer aquestes setmanes que vénen per endavant!

Ella, que és un cul inquiet i no para, se’n va fer una per a ella. La podeu veure amb més detall aquí però us n’ensenyo un parell de fotografies igualment.

b

c

Tot i que bàsicament l’ha cosit la Vero, jo la vaig acabar fent algunes puntades finals el dia que me la va portar a casa jeje o sigui que tècnicament també l’he cosit jo, no?  No sigueu molt estrictes amb mi RUMSeres 😉

Pantalons tot terreny

A aquestes alçades pot ser que ja me’n hagi arrepentit del pas què he fet o bé que ja m’estigui aclimatant… qui sap, sigui com sigui us segueixo ensenyant cosetes que m’he cosit per aquests dies fora.

1Gairebé sempre vaig amb texans, i a part d’uns pantalons de trekking crec que estarà bé portar alguna cosa més còmoda i adient per anar com una “pòtola” pel món… però amb glamour eh! Així que aquí teniu els primers pantalons pantalons tot terreny, sabeu qui em va comprar la tela i em va ajudar a cosir-los oi? jeje no cal ni que us ho digui…la Vero!

2

3Són molt còmodes (tinc la sensació que vaig amb pijama). Estan fets a partir d’un patró de leggins al que li vam afegir 5 dits o més per cada costat i els hi vam posar butxaques, una tapeta falsa i puny a la cintura i als turmells.

4

5

Ei, i combinen a la perfecció amb les “sandàlies de mudar” que duré mentre estigui fora.

6

Amb ells puc fer fins i tot yoga …si és que el meu cos aguanta clar, perquè no sóc capaç de mantenir la posició més de 2 minuts!

7

Així s’hi està molt més còmode, on vas a parar!?

Aprofito per participar al RUMS un dijous més!

firma

Bronte top

Fa temps que vaig veure per primera vegada aquesta samarreta… i em vaig enamorar de la forma del coll. Tenia moltes ganes de fer-la, però mai trobava el moment, fins que l’altre dia a la marató de costura amb la Vero vaig acabar tenint la millor versió del Bronte Top que mai m’hagués pogut imaginar!

1

Està feta amb punt de Cal Joan, combinant el negre amb el fucsia a topos… tenia guardada aquesta tela per una ocasió especial i m’encanta com ha quedat!

2

És còmoda, maca i a més em servirà com a record mentre estigui a l’altra punta del món.

Vam tallar la talla 10 i després vam haver d’afegir un trosset al costat…però dóna el pego!

3

Vam anar molt ràpid fent les fotos i no han quedat massa bé, però és que després de tot el dia cosint estàvem a punt de quedar-nos sense llum per fotografiar!

Si us ha agradat el patró no us podeu perdre les versions que han fet la Uve de Verónica i Fushu Fana… vigileu perquè us crearan la necessitat de tenir-ne un d’igual segur!

Anem a veure què hi ha pel RUMS d’aquesta setmana?

firma

Ceinture pacôme

De vegades et lies a cosir coses que no saps si faràs servir… de fet no saps ni per a què serveixen! Però mira, em venia de gust estrenar les sedes de Cambodja i em va semblar una bona opció.

1

Maleït el dia que se’m va acudir perquè mare meva, la tela es mou, es desfila només mirar-la, s’arruga…ho té tot la pobra perquè la guardis al calaix i no te la tornis a mirar mai més. La veritat és que l’hauria pogut tornar a guardar i punt, però al final ha sortit una cosa mig decent.

2

La Ceinture pacôme del llibre Sarouels és molt maca, i considero que ha quedat força bé…tot i que fent trampes. Com que la tela és tan delicada no m’he atrevit a fer el forat que s’ha de fer per passar el llaç; estic segura que s’hauria desfilat tot i no hauria pogut arreglar-ho, així que per ara, així es queda.

3

Ja sabeu que tot el què us estic ensenyant aquests dies ho he cosit amb la companyia de la Vero, i de fet li vaig regalar i se l’ha quedat ella. Al seu blog podeu veure com queda la part del darrere, ja que és reversible.

  
Com que som així d’agosarades, no en vam tenir prou en cosir-ne una sinó que al final ens vam animar i jo també tinc la meva! Aquesta és una mica diferent perquè porta un biaix de setí a tot el voltant.
Com ho veieu? amb quina combinació de colors us quedeu?

Aprofito per participar al Sarouelmanía de la Pantigana i al RUMS!

firma

Faded Stripes animal print

Ja sabeu que estic omplint la motxilla per marxar a prendre l’aire. La veritat és que el més complicat serà que la roba quedi bé entre ella, però segur que trobo la manera de combinar-les… i sinó tampoc passa res que total no crec que li importi a ningú, i a mi tampoc.

maleta

{foto}

La primera peça que us ensenyo és una samarreta que ja fa temps que està cosida, però que encara no havia trobat el moment de fer-li fotos… i de fet ja em perdonareu però tampoc és que en tingui gaires!1

És una Faded Stripes de la revista Ottobre com totes les altres que podeu veure aquí, amb la diferència que aquesta és més llarga de darrere, i he fet servir una tela d’estampat animal print de color rosa…que us juro que en me vida m’hauria imaginat que em posaria, però mira, al final i vaig la mar de bé!

2

Per davant és una samarreta negra normal, i suposo que és com tot, el fet de no veure constantment l’estampat ajuda a que no em saturi i me’n cansi!

3

4

I fins aquí la meva aportació d’avui al RUMS… se’m fa estrany i tot després de tant de temps!

firma

Me Made May 2015

Com qui no vol la cosa ja ens hem plantat al mes de Maig i amb ell arriba el Me Made May. Bàsicament és un repte personal que consisteix en proposar-te vestir el major nombre de dies possibles roba o complements fets per tu. En aquest cas jo m’he plantejat fer-ho un mínim de 5 dies a la setmana, tot i que si puc fer-ho cada dia doncs millor! La veritat és que sovint vaig vestida amb roba meva, però vull aprofitar el repte per posar-me roba que potser està oblidada dins de l’armari i que es mereix una segona oportunitat.

1

Per començar el primer dia vaig posar-me aquesta samarreta que vaig fer l’any passat, i de passada vaig aprofitar per fer-li alguna foto més decent de les del post original. És fresqueta i còmoda, la veritat és que tot i els errors que li veig em segueix agradant molt.

2

Vaig pujar una muntanya amb ella i unes bamves poc recomanables per aquell tipus d’excursió… però anava la mar de mona jeje

3

El cas és que de vegades va bé plantejar-se reptes i veure que et capaç d’assolir-los… però ara en tinc un al cap que no sé ni per on començar ja que en me vida he caminat més d’una hora seguida i només d’imaginar-m’ho m’agafen tots els mals…però s’ha de seguir la brúixola del cor oi? Encara no m’atreveixo ni a explicar-vos-el perquè dubto i molt de poder-lo dur a terme, i una vegada el digui per aquí voldrà dir que realment ja no hi ha marxa enrere. De moment demà vaig al decathlon a buscar unes sabates decents per caminar unes quantes hores seguides sense risc de que una patosa com jo es torci el peu a la primera de canvi.

Podeu anar seguint el meu repte Me Made May 2015 a l’Instagram o al Facebook. I vosaltres, us animeu a intentar-ho?

firma