Pa de pagès

Un dels meus nous plaers d’entre setmana és arribar a casa corrent de la feina i posar-me a fer pa i iogurts… sí, potser estic més boja del què us imaginaveu, o del que jo mateixa creia, però realment ja s’ha convertit en un ritual.

Arribo a casa contenta de saber que tinc tota la tarda per endavant per mi sola (bé amb la companyia de l’Esquitx!) amb l’únic objectiu de donar forma a dues coses tant senzilles de fer però a la vegada tan gratificants.

1-2

Remenar els ingredients del iogurt i deixar-los a la iogurtera fins l’endemà al matí no té cap mèrit, però emportar-me cada dia a la feina un iogurt casolà val un imperi.

2

I què me’n dieu de posar les mans a la massa, embrutar-te de farina, cultivar la paciència veient com mica en mica a mesura que passa l’estona allò va creixent i prenent forma… notar com poc a poc tota la casa està immersa en aquella olor de pa coent-se lentament al forn…i llavors, crec que arriba el més gratificant de tot… quan de sobte algú especial obre la porta amb un somriure d’orella a orella, es pren el seu temps per olorar i diu que li has alegrat el dia, perquè no hi ha res com el pa fet a casa, amb les mans, i amb el cor.

3

Hi ha mil receptes de pa, i mil combinacions de diferents farines. Jo a part de les receptes que pots trobar per internet tinc els que són els meus tres llibres de capçalera:

Pan con Webos Fritos, del blog Webos Fritos

Pa, de Xavier Barriga

Panes creativos, de Daniel Jordà

He fet vàries receptes de cada un d’ells, i fins i tot he anat a algún curs, però avui no us porto cap recepta d’aquests llibres…tot i que si voleu més endavant us en poso alguna perquè la proveu! La d’avui és una recepta bàsica, sense complicacions, ingredients difícils ni temps de llevats interminables. No sé quin n’és l’orígen, ja que a mi me la va passar el Sr Pots que li havia passat un company de feina.

Per fer-la només necessitem:

– 525g de farina de força

– 525g de farina de mitja força*

– 21g de sal

– 1 sobre de llevat sec per fer pa

– 640g d’aigua

* el tema de les farines donaria per un munt de posts, si no trobeu farina de mitja força la podeu posar de força que és la que venen al súper, si aneu a botigues especialitzades o de les que venen a granel segur que en trobeu

4

Amb aquestes quantitats surten dos pans de mig; nosaltres els tallem a rodanxes i el congelem, i així n’anem treient una llesca cada dia per l’esmorzar.

Passos a seguir:

Amassar els ingredients a la màquina durant uns 5 minuts (es pot fer amb la thermomix,  amb una amassadora o a mà també)

– Treure la massa i  fer-ne una bola.

Posar la massa en un bol amb una mica d’oli a les parets

– Deixar-la reposar amb un drap de cotó al damunt durant aproximadament una hora o fins que s’hagi fet el doble de gran

– Treure la massa del bol i dividir-la en dues. Donar  forma de bola i posar-les a la safata del forn

Tapar amb el drap de cotó i deixar reposar aproximadament una hora i mitja o fins que doblin el tamany

– Una estona abans escalfar el forn, calor a dalt i a baix a una temperatura de 245º

– Posar a la part baixa del forn un bol amb aigua per fomentar que es faci vapor

– Quan el forn hagi agafat la temperatura adequada i les masses hagin crescut posa’ls-hi una mica de farina pel damunt i fer un parell de talls amb un ganivet ben afilat

– Posar la safata amb els pans al  forn i abaixar la temperatura d’aquest a 225º

– Quan porti 5 minuts al forn obrir uns segons la porta perquè surti el vapor i continuar amb normaliat la cocció durant 40 minuts més

– Si veieu que se us cou massa per la part de dalt podeu posar un paper d’alumini per sobre per evitar que es cremi, que cada forn és un món!

5

I és clar, amb una setrillera rústica el pa amb oli està molt més bo!

firma

Blondies en closca d’ou

Quan vaig començar a pensar què podia regalar-li a una de les meves millors amigues pel seu aniversari (feia 30 anys!!) se’m van passar pel cap un munt de coses, però vaig ser capaç de centrar-me i decidir-me per una temàtica en concret. Ella és amb qui vaig als cursos de cuina que faig de tant en tant (Lujuria vegana, Daniel Jordà…) i és amb qui comparteixo la passió pel pa casolà i la rebosteria, a més a més es casa aquest estiu, i em va demanar si l’ajudaria a fer alguna coseta DIY per la decoració… o sigui que amb una idea d’aquí i una d’allà, podia quedar un regal la mar de maco.

Li vaig fer un “pack” que duia; un potet de melmelada com el que us vaig ensenyar fa uns dies, unes galetes recobertes de xocolata i decorades amb transfer, un brownie molt especial i un llibre per a organitzar la teva boda donant-li un toc personal. Finalment va resultar que el llibre ja el tenia i l’he hagut de canviar jeje però la resta va triomfar i us ho vull explicar amb deteniment perquè tot i ser coses entretingudes val la pena si vols fer-li un detallet diferent  a algú. Les idees tant de les galetes com del brownie són tretes de La receta de la felicidad (al final com que he hagut de canviar el llibre li he comprat el llibre del blog, que pinta molt bé).

brownies

Avui us ensenyo com fer els brownies amb closca d’ou, però no de xocolata negra com els que veieu a les fotografies, sinó de xocolata blanca, o blondies, doncs abans de regalar-li a ella els que veieu, vaig fer proves amb els  de xocolata blanca i per decisió unànime… van triomfar molt més, són més esponjosos i lleugers… et menjaries tota la ouera!

Va, no m’enrotllo més i us poso la recepta, ja veureu que és més senzill del que us imagineu!

Necessitem:

–          6 closques d’ou

–          2 ous

–          150g de xocolata blanca

–          75g de farina

–          100g de sucre

–          75g de mantega (jo li poso oli de girasol)

–          1 culleradeta d’essència de vainilla

–          1 polsim de sal

Preparem les closques:

Amb la puntxa d’un obridor fem un foradet a la part  inferior de l’ou. A poc a poc l’anem fent prou gran com perquè pugui sortir el rovell i la clara i perquè posteriorment hi pugui cabre la punta de la mànega pastissera.

Quan tinguem els ous buits els posem en un bol ple d’aigua i sal durant uns 30 minuts. Sobretot hem de procurar que els ous quedin ben submergits dins l’aigua.

Quan hagi passat  la mitja hora traiem els ous del bol i els buidem l’aigua que hi hagi dins, els posem sobre un paper de cuina perquè s’assequin, i quan estiguin eixuts hi posem una mica d’oli de girasol pel forat i  procurem que l’interior de la closca quedi ben impregnada d’oli, després ja els podem tombar i treure l’excedent d’oli que hi hagi.

Ja podem anar preparant la safata de metall típica de fer muffins, i a cada forat i afegim una tira de paper d’alumini per fer com de coixinet perquè quan hi col·loquem els ous aquests no es moguin.

Fem el Blondie:

Precalentem el forn a 180º.

Poc a poc anem escalfant la xocolata blanca en un bol al microones, en intervals de 30 segons i a  temperatura de descongelar, vigilant que no es cremi, barrejar amb la mantega i reservar.

En un altre bol batem els ous i el sucre fins que estiguin ben dissolts, i aleshores afegir-hi la farina, la sal i posteriorment la barreja de xocolata i mantega que teniem reservada.

Posem la barreja en una manega pastissera i amb molta cura anem omplint les closques d’ou que teníem preparades fins aproximadament 3 / 4 parts. Si en sobra es pot utilitzar la barreja per fer un blondie normal en un motlle petit dels que tinguis per casa.

Posem els ous, ja farcits, al forn durant uns 15-20 minuts. Quan els treiem és recomanable aprofitar per treure els trossos de blondie que hagin sobresortit de la closca i netejar qualsevol taca que hagi quedat, doncs quan es refreden és molt més complicat de fer.

Finalment quan estiguin freds els posem dins de l’ouera… i ja estan a punt per a regalar, triomfes segur!

blondiesenclosca

firmat

Melmelada de kiwi

Des que fa tres anys ens vam comprar la Thermomix no és exagerat si dic que la meva vida ha canviat. Hem après a menjar més sà i més variat, i a innovar sense por.

Crec que la relació amb la famosa maquineta passa per diverses fases, com si d’una parella es tractés. I no, no m’he tornat boja, ara m’explico.

Al principi quan la compres entres en una espiral de passió, tot el dia faries coses amb ella, en parles a tot arreu, sembla que no es pugui cuinar d’una altra manera… és l’enamorament químic, però a partir dels dos anys aquest enamorament canvia, i no vol dir que deixis de fer-la servir, però ja no en parles tant i la incorpores en el teu dia a dia d’una manera natural. De fet hi ha dies en els que et planteges si realment és tan bona, i si no podries fer el mateix sense ella (sembla mentida que ja no te’n recordis del què era quan tot se’t cremava o quan no sabies com fer-t’ho per cuinar al vapor). Comences fins i tot a trobar-li pegues, que també en té, com per exemple que no pots deixar les coses preprogramades perquè quan arribis et trobis el menjar fet, i et planteges arribar a fer-li el salt i comprar-te una olla programable! Finalment però, arribes a  un punt d’estabilitat en el que te n’adones que és el millor que t’hagués pogut passar, que la valoris no vol dir que no puguis cuinar d’una altra manera, però simplement les dues necessiteu el vostre espai, perquè els moments que passeu juntes siguin de qualitat. En resum, que jo faig servir la thermomix cada dia i per moltes coses, però poc a poc vaig tenint la ment més oberta a la cuina tradicional.

Avui però, us presento una recepta que amb la thermomix es fa molt més fàcil i ràpida, i t’assegures que no s’enganxarà, a la vegada que durant aquella mitja hora no t’has de preocupar de remenar, sinó que pots aprofitar com he fet jo per dissenyar unes etiquetes per quan toqui envasar la melmelada que s’està fent.

La recepta és la següent:

recepta

I aquestes són les etiquetes: kiwi2. Les deixo perquè pugueu imprimir-les i fer-les servir.

kiwifinal2

Respecte els pots, jo habitualment reciclo els  que tinc per casa, i això fa que cada un sigui d’una mida diferent. Però si no en teniu o voleu fer un regalet la mar de mono i necessiteu que els pots tinguin tots la mateixa mida i estiguin en perfecte estat, l’ideal diuen que és comprar-los en aquesta pàgina.

D’altra banda, si voleu començar a dissenyar les vostres pròpies etiquetes per les melmelades i no sabeu com fer-ho visiteu aquesta web, que potser us pot anar bé.

firmat

Bombó de gorgonzola i mousse de maduixa

Una de les meves aficions és la cuina. Crec que en el fons és com la costura o les manualitats, crees alguna cosa amb les teves pròpies mans i hi poses tota la il·lusió del món, però és que a més després comparteixes aquella creació amb algú que t’estimes i això no té preu.

Sovint xafardejant pels diversos blogs de cuina que segueixo trobo receptes especials, habitualment senzilles, però amb les que obtens un gran resultat, així que si us sembla bé, de tant  en tant compartiré amb vosaltres algunes d’aquestes petites troballes que us faran quedar la mar de bé en aquell dinar familiar o sopar romàntic 🙂

Avui la recepta són uns bombons de formatge gorgonzola amb mousse de maduixa. Quan vaig veure com de monus li havien quedat a la Cuina de l’Eri, de seguida em vaig guardar la recepta sabent que cauria ben aviat… i finalment ha arribat el dia!

Hi he fet algunes variacions adaptant-la als ingredients que tenia més a mà, i per donar-los forma he fet servir uns motlles per a bombons amb forma de cor, eren del meu germà, que ens va deixar fa poc més de dos anys, i sempre que faig servir alguna cosa seva sembla que el resultat encara sigui més especial.

bombo gorgonzola

Fer els bombons és molt senzill, només cal:

Posar a hidratar les dues fulles de gelatina en dos gots d’aigua per separat durant uns 10 minuts.

Escalfar 100ml de nata, una miqueta de sal i els trossos de formatge fins que es desfaci. Després afegir-hi la fulla de gelatina escorreguda i remenar fins que es disolgui. Ja es poden omplir els motlles fins aproximadament 3/4 de la seva capacitat, deixar refredar una estoneta a temperatura ambient i posteriorment posar al congelador.

Mentrestant preparem la mousse de maduixa. Jo per fer-la vaig fer servir maduixes naturals i sucre, deixant-ho en una olla a foc mig uns 15 minuts fins que tens una pasta, però també es pot fer directament amb mermelada. S’escalfa i s’hi afegeix la fulla de gelatina restant fins que es dissolgui. En un bol muntar la nata i afegir-la a poc a poc amb la barreja de melmelada i gelatina. Treure els motlles del congelador (mirant que el contingut estigui congelat) i acabar-los d’omplir  amb la barreja de maduixa que acabem de fer. Tornar a posar els motlles al congelador.

Uns 20 minuts abans de consumir-los, desmotllar-los i deixar-los a temperautra ambient.

Finalment els decorem per donar-los un toc més de color, jo en aquest cas he fet servir trossets de frambuessa cruixent que vaig trobar a l’apartat gourment del Lidl.

I ja està! a disfrutar!!

firmat

Tortell de reis

Bons reis! A Igualada els reis es comencen a viure des de primera hora del matí del dia 5… i més si tens algú a prop a la família que fa de patge, llavors ja portes dies vivint-ho jeje arregla-li el barret, que les plomes estan tortes etc… la qüestió és que aquesta tarda reparteixen il·lusió casa per casa, i quina millor manera d’acompanyar que un bon tortell de reis!

Aquest any he fet servir la recepta de velocidad cuchara i han quedat boníssims! N’he fet un de nata i un de trufa. He seguit més o menys la recepta, excepte que en comptes de l’aroma d’Azahar hi he posat anís del mono (és que m’encanta jeje) , i a la trufa hi he afegit grand Marnier, i per sobre trossets de taronja confitada.

tortell2 tortell1

En aquest cas a més, també han servit com a pastís d’aniversari de la parella de la meva mare, Felicitats 😉 i bons reis!

Us deixo amb uns patges molt especials i l’himne del Patge Faruk!

patges