Faded Stripes animal print

Ja sabeu que estic omplint la motxilla per marxar a prendre l’aire. La veritat és que el més complicat serà que la roba quedi bé entre ella, però segur que trobo la manera de combinar-les… i sinó tampoc passa res que total no crec que li importi a ningú, i a mi tampoc.

maleta

{foto}

La primera peça que us ensenyo és una samarreta que ja fa temps que està cosida, però que encara no havia trobat el moment de fer-li fotos… i de fet ja em perdonareu però tampoc és que en tingui gaires!1

És una Faded Stripes de la revista Ottobre com totes les altres que podeu veure aquí, amb la diferència que aquesta és més llarga de darrere, i he fet servir una tela d’estampat animal print de color rosa…que us juro que en me vida m’hauria imaginat que em posaria, però mira, al final i vaig la mar de bé!

2

Per davant és una samarreta negra normal, i suposo que és com tot, el fet de no veure constantment l’estampat ajuda a que no em saturi i me’n cansi!

3

4

I fins aquí la meva aportació d’avui al RUMS… se’m fa estrany i tot després de tant de temps!

firma

Agafant aire

Avui somric. Després de dies d’incertesa en el meu cap i llàgrimes als meus ulls, per fi somric. He pres una decisió, i estic contenta. Tinc molts dubtes i moltes pors, però el simple fet de veure que davant la idea de marxar a viatjar sola pel món se’m dibuixa espontàniament un somriure a la cara, el qual m’és impossible d’amagar, ja m’indica que vaig pel bon camí.

Encara no sé res més, ni on aniré, ni com m’ho faré, ni quant de temps estaré fora, però tan és, he fet el primer pas i ara això ja és imparable. El meu cor fa saltironets d’alegria i d’emoció!

Sé que no serà fàcil, però de fet la monotonia tampoc ho és oi?

viajar

{foto}

Fa uns mesos em trobava a mi mateixa escrivint això… finalment les coses han anat agafant una altra forma i no serà ben bé el què faré, però el què si que sé segur és que tinc una temporada per endavant per agafar aire i fer realitat el què sempre em pensava que només feien els altres. Per ara el Nepal i la Índia m’esperen!

Encara em queden 3 setmanetes per aquí, i gràcies a la Vero, que és l’alegria personificada i em cuida molt més del què em mereixo… tinc coses cosides per ensenyar-vos, a l’espera de passar a formar part de l’interior de la meva motxilla!

Ens veiem ben aviat!

firma

Fent camí

Comença el vol i noto un pes a la panxa. No és un formigueig de nervis, ni tan sols la gravetat de l’avió… reconec en aquesta sensació  la por del primer pas que acabo de donar, sabent que vaig disposada a entendre’m, a trobar-me, a ser sincera amb mi mateixa.

Que la meva primera parada sigui en un lloc agradable, amb unes pastetes casolanes i una xerrada profunda amb la propietària de l’alberg, em tranquil·litza; Entenc que al Camino tot és possible, i escolto embadalida les històries d’amor i de superació personal que amb tanta passió m’explica la Marcela.

Quan arriba la nit, captivada pel foc de la queimada i les llegendes ancestrals, sé que tot anirà bé, i em deixo endur per un somni ple de fades, boscos i racons especials.

***

Camino pensant en els meus peus, en no donar un pas en fals que faci que, patosa com sóc, hagi de tornar a casa abans d’hora. Seran poc més de 115km, però per a mi és un gran repte, ja que tot l’esport que faig és apretar el pedal de la màquina de cosir.

La por a estar sola sembla que poc a poc es va dissipant, sobretot després de conèixer les dues noies de Madrid, però el terror a no ser capaç de caminar 25km al dia em manté tensa i no em permet gaudir del paisatge ni del què m’envolta; Només penso en arribar, en que els peus aguantin, en que l’esquena suporti el pes de la motxilla sense queixar-se massa.

camino

I de cop i volta, després de dos dies de caminar amb la ment fixada en els peus, ho entenc tot. Entre copes de vi i plats de pop a la gallega vaig veient com la taula on només seiem nosaltres tres es va fent més i més gran, s’omple de gent de tot el món i per fi respiro. Fins i tot envio un watsap dient que ara sí, he entés el veritable sentit del Camino, que no és ni molt menys quants km camines, sinó compartir l’experiència amb gent desconeguda, intercanviar converses, rialles i llàgrimes que t’acosten poc a poc i sense que tu en siguis conscient, al que anaves a buscar… entendre’t, trobar-te, i ser sincera amb tu mateixa.

firma

Quines vacances!

Asseguda al sofà fet amb palets (que per cert encara no us he ensenyat!) fent una cocacola i unes patates amb la companyia de l’Esquitx, me n’adono de més coses de les que sóc capaç d’assumir. 

Ser psicòloga mai m’ha servit de gaire a nivell personal, més aviat al contrari, tinc tendència a estar en lluita constant amb el meu món interior, i us asseguro que això és esgotador. Sóc una persona impulsiva i visceral que de manera voluntària s’ha tancat en un pot quadrat ple de racionalitat, i clar, com podeu comprendre el meu cervell és una festa contínua…heu vist la pel·lícula Inside Out? m’encantaria veure la meva sala de control jejeje deu ser tot un espectacle digne d’una bona sessió de crispetes.

  

El cas és que tot i que ja sabia que aquest any faria vacances al Juliol, no volia desaparèixer com he fet i la intenció era dir-vos-ho i explicar-vos que ens veuríem a la tornada…però per una vegada no van servir de res les llistes i la planificació que ha estat marcant la meva vida els últims anys: l’ordinador es va fer malbé, vaig marxar a fer un trosset del Camino de Santiago jo sola… i a la tornada crec que ara ja sí puc dir obertament que tinc una crisi existencial, la crisi dels 30 potser?

Quan vaig fer els 21 vaig girar la meva vida cap per avall, i ara, tot i que no és ben bé el mateix, torno a ser un huracà que s’emporta per davant el què troba sense saber ben bé cap a on tirar. La veritat és que estic acostumada a no saber decidir, canviar d’opinió cada hora, i pensar més del compte, suposo que al final és inevitable i cadascú s’acostuma a viure amb un mateix, doncs tampoc ens queda altre remei. El que és realment perillós i em dol de tal manera que sembla que em clavin un punyal és que per culpa d’això hi ha gent que pateix…suposo que són els efectes colaterals.

Ja sé que les meves crisis personals us deuen importar ben poc, i ben fet que feu, però escriure-ho és la manera d’ordenar els pensaments i contextualitzar el què anireu veient per aquí.

firma

Segell Geisha carva conmigo

Vau veure el Carva Conmigo que va fer la Vero? La veritat és que si algú no s’atreveix a fer el seu propi segell és perquè no vol, amb les seves explicacions sembla fàcil i tot!

Vaig tard, ho sé, però se m’ha tirat el temps a sobre preparant les vacances…però vaja que al final no me n’he pogut estar i he fet el meu segell en forma de Geisha.

IMG_3594

L’he fet servir en un projecte costuril que m’he fet per aquest estiu i espero ensenyar-vos més endavant, a la vegada que l’he combinat amb el segell del nom de la Senyoreta Pots que em va regalar la pròpia Vero fa poquet!

I vosaltres, us animeu a perdre-li la por a les gúbies?

firma

Camisa halter

Us enrecordeu de la camisa de tulipans de la setmana passada? Doncs la tela d’avui té un aire molt semblant.

Es tracta d’una camisa tipus Halter feta amb una tela de tulipans de tons turquesa, i en aquesta ocasió també és un patró del llibre Dressing Chic – revisite les 70s .

1

M’agrada molt l’estampat, i tot i que és tela de patchwork queda bé per la camisa. A les sises hi he posat un biaix de color marró que combina bé amb els puntets dels tulipans del mateix color.

2

Al davant porta unes pinces i després ja vé enganxada la tira del coll que és on he tingut algún que altre problema.

3

He seguit les instruccions del llibre tot i que en aquest cas no estaven massa clares, però potser no ho hauria d’haver fet perquè el coll queda molt obert i preferiria que quedés una mica més tancat.

4

5

Però vaja, segur que no és l’última que faig, i la propera intentaré adaptar una mica el coll…si és que abans no canvio el d’aquesta, que no ho acabo de veure clar! RUMSegem una estoneta? firma

Cactus de tela

Fa molt de temps que volia cosir un cactus de tela per casa, em sembla que són molt macos i a més no els has de regar!

1

2

De fet ha estat molt senzill, només ha calgut dibuixar el cactus i triar dues teles que combinin i destaquin entre elles. Com que tenia la torreta lila vaig decidir-me pels tons grocs i liles.

3

4

La costura és simplement un zigzag en color groc a la part lila i en color lila a la part groga, i per acabar de donar-li vida hi he posat uns quants botons dels mateixos tons.

Em direu que no és divertit tener un cactus tan Suau i eixerit?

firma