Caixetes de llumins ben dolços

Galetes en forma de llumins? I perquè no?

La idea la vaig treure de la revista de la Thermomix d’aquest Nadal. Es tracta de fer una massa de galetes típica, ja sigui la de  mantega o una com la que va fer la Lourdes sense lactosa. A l’hora de fer la forma heu de fer tires de la mida de la capsa, les poseu al forn, i quan surtin mulleu la punta amb xocolata, o si voleu que es vegi vermell com en les meves, en comptes de fer servir xocolata normal feu-ho amb candy melt de color vermell.

Jo he posat uns 6 llumins per caixa, perquè no volia que quedéssin massa fines i es trenquéssin les galetes.

Després ja només queda tunejar les caixes de llumins. Amb cartrulines divertides o adequades per a l’ocasió (en el meu cas són un pack que vaig comprar al lidl amb motius de Nadal), tallem un quadradet per dalt i un per a sota de la caixa, els enganxem, i perquè tingui l’efecte desgastat podem passar-hi una mica de tinta pels costats de la cartrulina.

Tan senzill com això, i tenim un detallet ben mono oi? A més, si no teniu temps de fer-los per Reis, crec que poden servir per a qualsevol ocasió una mica especial canviant el tipus de paper, jo segur que repeteixo!

 

No hi ha fotos del pas a pas, però si teniu qualsevol dubte ja sabeu que podeu preguntar el que calgui!

Anuncis

Galetes amb pistola i un DIY amb oueres

La psicologia no és una professió fàcil. Jo em dedico principalment a la rehabilitació de persones amb dany cerebral adquirit, i això vol dir que cada dia treballes amb gent que fins aquell moment havia tingut una vida normal, com tu i com jo, i que per una absurda decisió de l’atzar han passat a ser pacients i han d’aprendre a viure una nova vida, que en moltes ocasions, no és gens fàcil ni agradable. Però  no només ells han d’assumir aquest canvi, sinó que també ho han de fer les seves famílies, doncs són un pilar fonamental de tot el procés, i sense elles tot seria molt més complicat.

La veritat és que, ni que potser quedi malament dir-ho, amb els anys he desenvolupat una habilitat perquè no m’afectin en excés les desgràcies de la gent, i així poder fer la meva feina de manera eficaç sense que això repercuteixi negativament en la meva vida personal. Però això, que habitualment faig sense problema, de vegades no és tan fàcil quan el teu pacient és el familiar d’algú del teu entorn.

El cas és que aquestes coses et fan recapitular i pensar que tots agraïm un detall de tant en tant, perquè sí.  Vivim la vida com si ens perseguíssin i sovint no recordem  que estaria bé parar i disfrutar dels detalls insignificants, que en el fons són els que ens fan gaudir  del moment.
Així que havia quedat que li deixaria a una persona propera uns articles  per llegir sobre un tema que no és massa agradable, i vaig pensar que potser si acompanyava aquelles lectures amb un petit toc de dolçor, se li faria més amè, i sabria que el que tenia entre mans eren més que unes simples fotocòpies, sinó que eren un trocet d’una tarda de diumenge pensant en com arrencar-li un petit somriure.

I dit i fet, aquesta és la recepta de les galetes que li vaig preparar.

Però abans que us poseu a fer-les, tingueu en compte que estan fetes amb pistola, i que per tant la massa és menys manejable, doncs està pensada per poder –les fer amb aquesta maquineta. A mi m’encanta fer-la servir, i sempre que he de fer un detall penso en ella, doncs és senzill, ràpid i el resultat és molt maco. Va ser un regal de reis de fa dos anys, que tot i que en un principi no m’ho pensava pas, està més que amortitzat!

Aquí teniu la presentació final de les galetes. Feia dies que per casa rondaven unes oueres  de cartró que vaig decidir guardar perquè sabia que un dia em farien servei, i goita! Amb paper, tisores i una cinta han quedat ben mones… i la resta de galetes que no hi cabien… ens les vam menjar  a casa… ja no en queda ni una!