Quina hora és?

Habitualment sóc de les que no porto rellotge i vaig mirant l’hora al mòbil, ja fa tants anys que faig això que per molt que em posi un rellotge ni el miro, i igualment acabo treient el mòbil quan vull saber quina hora és.

Per tant, si mai decideixo portar rellotge ha de ser especial, bonic, i està be que em digui l’hora però sobretot ha de ser una part més del meu vestuari, com una petita joia.

És per aquesta raó que ja heu pogut veure altres vegades per aquí fotografies de rellotges als que els hi he fet una corretja de tela, i avui us en ensenyo uns quants que he fet aquests últims dies, semblants al que vau poder veure aquí.

Les teles utilitzades per a tots quatre són retalls de diferents estils. Tot i que s’assemblen entre ells, cadascú té el seu punt especial, i la veritat és que no sé pas quin és el meu preferit, me’ls posaria tots! Un de diferent cada dia!

El primer és romàntic i dolç, i la papalloneta de color or antic combina amb el detall daurat de l’esfera, a la vegada que va a joc amb les floretes de l’estampat de la tela.

Aquest segueix en la línia d’estil dolcet, però la senzillesa de l’esfera fa que no arribi a ser empalagós. Les flors, els puntets de la tela i el cor que diu Made with love arrodoneixen un rellotge que  te’l posaries cada dia ni que se li hagués acabat la pila!

El següent potser sí que és empalagoset, però i què? Combinant el groc i el rosa, i amb l’esfera vintage amb imatges de París, triomfes segur amb ell posat!

Per últim, el més diferent dels quatre, amb colors més forts i potents com el vermell i el blau, i l’esfera amb la bandera del Regne Unit. Per decorar-lo una floreta que li dóna el toc femení.

Només són rellotges, i de ben segur que amb ells posats el temps passarà igual de ràpid, però qui sap, potser a la seva manera ens ajuden a valorar els petits moments del dia a dia i a gaudir de cada segon d’una manera especial, doncs mai se sap què ens depararà el demà.

Espero que us hagin agradat i us donin ànims per aquesta setmana que comença! Per cert, si haguéssiu de triar, vosaltres amb quin us quedarieu? 

Samarreta vintage amb coll peter pan

Avui torno als orígens, és a dir, us ensenyo una samarreta! Ja n’he fet unes quantes, i puc corroborar que aquesta potser ha estat la més laboriosa.

És una samarreta amb coll de Peter Pan, i justament és el coll el que més feina m’ha portat. He tret el patró de la revista patrones, i com que hi posava “costura facil” vaig pensar que així seria, senzill per a principiants com jo… però es veu que no! a més tampoc estava del tot ben explicat com s’havia de fer i es van oblidar de mencionar que calia cosir-hi una cremallera, sort que al dibuix s’intuia i la vaig posar, sinó no m’hagués pas entrat el cap pel forat.

Té un toc vintage que ja sabeu que m’encanta, i és molt còmoda. És diferent i amb personalitat, i jo estic encantada de posar-me-la i saber que l’he fet jo!

Per davant porta el coll (entretelat) i les sises estan pulides amb un biaix fet de la mateixa tela que el coll.

I per darrere es pot veure la cremallera i l’acabat amb vistes perquè quedi més ben posat i pulidet tot plegat.

La tela del coll la vaig comprar en una parada de la creativa, i la del cos és un retall d’una botiga física d’Igualada.

Quan vaig acabar de fer la samarreta estava inspirada, i ves per on em vaig fer un rellotge que hi queda la mar de bé!

És mono o no el conjuntet d’aquesta setmana? A mi em té enamorada!

Feliç dijous i feliç RUMS!

M’agrada regalar

M’agrada regalar. Sempre m’ha agradat, però des que procuro que siguin coses fetes per mi no és que m’agradi, és que m’encanta! Ara ja no es tracta només de pensar en què li pot agradar a l’altra persona i anar a donar un volt per les botigues a veure què trobes, és molt més que això. Ara és pensar què li pot fer il·lusió, quins colors li agraden, anar a buscar les teles, les decoracions, provar mil i una combinacions fins a estar segura que quedarà bé i que serà del seu estil, però sense perdre la teva essència. Crec que un regal, tot i haver d’estar pensat majoritàriament amb els gustos de qui el rebrà, ha de transmetre també una mica del teu estil, del teu aire, perquè quan el vegi pensi en tu i en els moments que has dedicat perquè el detallet sigui perfecte.

Realment hi ha coses que no tenen preu, no tan sols pel material i el temps que utilitzes per fer-les (que si el comptéssim bé ens esgarrifariem, però ho fem de cor!),  sinó per la il·lusió que hi has evocat menre el pensaves, el dissenyaves i feies cada puntada, cada petit detall.

Aquests rellotges són l’últim regal què he fet, sí, no es res nou, però és que  em tenen el cor robat, cada un és diferent, únic i especial, m’encanten!

I a vosaltres, us agrada regalar?

Cartertes “zun zun” – #RUMS 12

La meva tieta em va demanar si li podia fer a la meva cosina una bosseta per guardar les compreses i aquestes coses. Volia una cosa senzilla, i just quan vaig començar a pensar com ho podia fer va caure a les meves mans aquest tutorial, i clar, era l’excusa perfecta per començar a cosir-ne un!

I així va ser, m’hi vaig posar i al final a part del de la meva cosina me’n vaig fer un per mi! Vaig aprofitar retalls de roba que tenia per a casa, i així és com han quedat.

La de l’esquerra és la meva i la de color turquesa la de la meva cosina.

Al final a ella també li vaig cosir aquest rellotge

Maques, pràctiques i fàcils de cosir, què més es pot demanar!? Gràcies Maider pel tutorial!

Passeu pel RUMS a xafardejar!

Corretges per a rellotges

Quan vaig anar a la fira Creativa fa unes setmanes vaig veure uns rellotges molt monos que tenien les corretges fetes de roba. Em van semblar la mar de macos i després ha resultat ser ben fàcil de fer!

De fet el més complicat de tot el procés ha estat trobar les esferes dels rellotges… sé que l’ideal seria reciclar algun rellotge que tingui la corretja feta mal bé… però com que volia utilitzar-los per fer un regal, feia lleig regalar un rellotge mig fet servir oi?

Finalment doncs, vaig trobar per internet una web on comprar les esferes i vaig començar a fer proves. Primer vaig fer el groc, amb motius de costura com el botó en forma de bobina de fil i el didal, i ja que hi era vaig aprofitar per fer un fermall a conjunt.

Quan vaig veure que més o menys me’n sortia vaig posar-me a fer el que li he regalat al meu amic invisible…a la destinatària del regal li agraden molt els gats, i no vaig tenir cap dubte sobre com l’havia de decorar!